BEATRICE KOLLO.Palma.
Tenor de reconegut prestigi, Rene Kollo és un dels intèrprets que, al costat d'altres importants veus com Peter Dvorsky (tenor), Regina Schörg (soprà) i Marcela Cerno (soprà), participa demà, a les 22.00 hores, a la Nit d'estrelles que l'Associació Austríaca d'Amics de Mallorca organitza al Castell de Bellver en benefici de Projecte Home.
-¿Quines són les prioritats que mesurau pel concert de dijous?
-Tractar d'estar en una bona condició en general i mesurar l'acústica. Hi ha intèrprets que són més o menys sensibles en aquesta. En el meu cas, sóc molt sensible i necessit escoltar la meva veu per poder controlar-la millor.
-Quin mètode utilitzau per convertir-vos en el personatge?
-Com el personatge que interpret està integrat en una obra molt més àmplia, estudiar-lo m'exigeix i em permet fer-me una idea general d'aquesta. Així puc ocupar el lloc que em correspongui i imprimir al personatge el caràcter que li vull donar.
-Quina és la producció o el personatge que heu interpretat que més us ha impactat?
-El que més m'ha marcat no són les obres o els personatges, sinò els treballs efectuats amb els escenògrafs i directors d'orquestra com Von Karajan, Bernstein o Georg Solti.
-Teniu un paper predilecte?
-Hi ha tants que m'agraden que no podria elegir-ne només un.
-Hi ha una, que, a més, entrava dins del registre de la meva veu. Són «Els contes de Hoffmann» però, malhauradament, mai vaig tenir l'oportunitat d'interpretar-los. -Boris Beker va dir en una ocasió que Wimbledon era el seu saló. En teniu vós, un escenari predilecte?
-Els meus Wimbledon han estat el festival de Bayreuth i el Deutsche Opera de Berlín.
-Quan vareu sentir l'amor per la música?
-L'amor per la música va néixer amb jo. Després d'una primera fase a la que vaig estudiar per ser actor, la música se m'oferí.
-Tinc poca cosa o res a dir d'ells. Ningú als darrers 40 anys ha composat obres per un tenor. -Els escenògrafs tendeixen a actualitzar obres d'època...
-Sóc partidari a les modificacions, encara que hi ha matisos. Per exemple, en el cas de Tristan i Isolde, Wagner situa l'obra en un context i una època molt determinats, amb valors diferents als d'avui. Dur aquesta obra a una època de 'jins' seria un error. -Tanaka va dir que la música lluny de ser un luxe és una necessitat. Què en pensau d'aquesta declaració?
-Nietsche va dir que una vida sense música és una vida fallada.
-Teniu altre projecte vinculat a Mallorca?
-El pròxim novembre impartiré al Palau March una 'Meisterklasse' per alumnes europeus d'alt nivell.
