JOANA NICOLAU.Palma.
La ponència tècnica de Patrimoni del Consell aprovà ahir prohibir l'ús residencial de les torres del temple. Així mateix, donà el vistiplau a la declaració específica de Bé d'interès cultural (BIC) en la categoria de monument. Ambdues decisions hauran de ser ratificades per les properes comissions d'Urbanisme i Patrimoni i el ple del Consell. La decisió tècnica es va prendre amb la unanimitat de tots els membres a excepció del representant de l'Ajuntament, que es va abstenir.
El conseller de Territori i el directori insular de Patrimoni, Bartomeu Vicens i Joan Josep Mas, informaren després de la ponència de l'acord. D'entrada, la decisió tanca una de les polèmiques patrimonials més intenses i controvertides dels darrers anys i que s'ha reflectit en reiterades ocasions i la incoació d'expedients d'infracció per les actuacions fora llicència duites a terme pel seu propietari, Fernando Palazuelo.
La prohibició de l'ús residencial esdevé a causa la pròpia estructura de l'edifici, que impedeix a tota llum donar cos a possibles habitatges que s'ajustin a la normativa i no facin malbé ni desvirtuïn el caràcter de la construcció islàmica (s. XI). Per negar l'ús residencial, l'informe de Patrimoni s'argumenta en sengles recomanacions de la Universitat i el Col·legi d'Arquitectes. Ara, pertoca a l'Ajuntament decidir quin serà l'ús que ha de tenir aquest edifici.
El conseller Vicens explicà que almanco «de moment es descarta per part del Consell la compra» de l'immoble. Tot i així, no amagà la seva creença que l'ús ideal seria públic. Pel que fa a la possible reclamació d'indemnitzacions per part de Palazuelo, Vicens explicà que «els serveis jurídics treballen perquè no n'hi hagi» i afegí que, en cas que «s'hagin de pagar seran mínimes». En el supòsit que s'hagin de satisfer, el conseller afirmà que afectarien bàsicament a les intervencions de caràcter arqueològic desenvolupades, així com per la redacció del projecte d'habitatges realitzat.
L'edifici del Temple gaudeix de la màxima protecció com a BIC des de 1949, però fins ara aquesta declaració, de caràcter genèric, no s'havia desenvolupat. A partir de l'aprovació definitiva com a BIC en la categoria de monument s'estableixen uns criteris concrets d'intervenció com ara la «impossibilitat d'augmentar la volumetria existent i que les intervencions a nivell constructiu aniran des de les mínimes i necessàries de manteniment i conservació fins a les de restauració». També s'estableix que «els usos possibles seran únicament aquells l'acomodació dels quals sigui compatible amb l'adient protecció dels valors que motivaren la declaració del bé, i no l'afectin negativament, ni en els aspectes purament físics ni en els ambientals o d'entorn».Per donar cos a la declaració de BIC com a monument, el Consell ha realitzat un exhaustiu estudi de l'edifici i el seu estat actual. En ell, com a primera valoració, s'afirma la notable «vàlua d'aquest element i de la seva importància cabdal per a la història de Palma». Entre els elements més singulars que encara se conserven destaquen, entre d'altres, les dues torres, els tapials, el coronament de merlets, el conjunt d'arcs i el portal que, d'acord amb el Consell, possiblement assenyalàs un pas de ronda.
