X.RIUTORT.Palma.
El jazz del Dave Holland Quintet sonà ahir vespre al Conservatori de Palma de Mallorca, dins la tercera edició del Jazz Voyeur Festival.
Aquesta formació, una de les millors agrupacions de l'escena jazzística contemporània, reuneix músics del talent de Dave Holland, líder i contrabaix; Chris Potter, als saxos; Robin Eubanks, al trombó; Steve Nelson, al vibràfon i a la marimba, i Nate Smith, a la bateria.
Un grup de jazz format per cinc solistes, però que integren els seus particulars estils en el so total del grup. El líder explicà ahir que són «un conjunt de vells amics en el qual la confiança permet llibertat per expressar-se. Cadascú de nosaltres toca la seva música per al grup, perquè comprèn les necessitats de la formació».
«Volem expressar la intensitat de la vida. Sense passió, les accions i la música no tenen vida. La tècnica és un mitjà per expressar el sentiment, si no és una mecànica sense sentit», afegí Holland.
Juntament amb aquesta formació i la Dave Holland Big Band, el contrabaix ha creat el segell discogràfic Dare2 Records. Ja ha tret un disc, Overtime, i ara mateix espera treure'n un altre del quintet, amb més o manco els temes que es pogueren sentir ahir al Conservatori. Des de la seva pàgina web es poden descarregar cançons del disc Overtime, amb el qual aconseguí un Grammy. «La distribució de música per internet és un gran progrés, serveix per abaratir despeses», segons el músic i productor, nascut a Anglaterra.
Holland es mostrà satisfet de poder actuar al Conservatori de Palma: «El vertader esperit del Conservatori és aprendre els uns dels altres, tenir l'oportunitat de tocar davant del públic».
El músic pertany a una generació de baixistes que en els anys seixanta i setanta construïren un nou camí, continuant la feina d'Scott Lafaro, Gary Peacock i Barre Philips. Està considetat, després de Charlie Mingus, un dels més purs compositors de jazz entre els baixistes. Una carrera que començà amb força: ja als 21 anys tocava amb un dels més grans, Miles Davis. Tot i així, Holland reconeix en ell la influència de molts músics: «Pots aprendre de qualsevol, no necessàriament ha de ser famós».
Un músic de jazz, amb 40 anys d'experiència, que continua renovant-se i fusionant els més diversos estils sense perdre l'esperit del bon jazz. «Hi ha moments que et bloqueges, però la solució és continuar cercant i tenir la ment oberta», confessà el contrabaix.