El poeta Bartomeu Fiol rebrà aquests dies a Girona l'homenatge de bona part dels poetes que en aquests moments conren la poesia en llengua catalana. Serà en el marc de les jornades «Ara poesia», que se celebren a la ciutat i on també serà reconeguda la figura de Màrius Sempere. Fiol, col·laborador de Diari de Balears i guanyador del darrer premi Carles Riba per Càbales del cal llevà importància al fet, «perquè hi ha coses determinades que et corresponen després dels 65 anys».
-Què significa aquest homenatge que s'us retrà a Girona?
-No vull dejectar la importància de l'acte, però és que me sent amb la moral baixa i hi ha coses que t'arriben per escalafó. L'homenatge és un petit acte més dins de les jornades d'«Ara Poesia», en les quals es faran dues lectures de la meva obra, però sobretot destaca la panoràmica general que farà Enric Sòria i la taula rodona en què participarà Sebastià Alzamora.
-La vostra darrera obra, «Càbales del Call», guanyadora del premi Carles Riba, com ha estat rebuda? Ho dic per les simpaties de molts catalanoparlants amb el poble palestí...
-En primer lloc he de dir que el premi ha suposat un gran interès pel llibre. Curiosament en la millor crítica que ha aparegut és en l'única on s'alerta sobre l'espiritualitat jueva i sobre la simpatia per ells, recordant que era cert que havien patit molt a l'Holocaust, però que ells eren qui estaven reprimint el poble palestí en aquest moment. Jo no m'he ficat en cap moment en política ni prop fer-hi.
-La vostra poesia no és precisament fàcil per als lectors. Poemes i expressions en altres llengües, texts aspres, de molta duresa... és una voluntat estètica o creis que és necessària la implicació del lector?
-Som perfectament conscient que tot això són dificultats, però no hi ha cap voluntat de posar les coses difícils als lectors. Per a mi la preocupació més important són les idees i no les paraules per expressar-les i si el lecotr espera malabarismes i jocs de paraules no ho trobarà. A mi això no m'interessa, la meva obra poètica està feta per aprendre alguna cosa més, si no no m'interessa. Pel que fa a les altres llengües, hi ha pensaments que surten així, directes, que formen part de mi.
-Així i tot en aquest llibre vostre no hi ha cap concepció a l'optimisme o a l'alegria, sou d'una duresa brutal...
-El mite de Cavorques va ser creat per a criticar la societat insular. Jo no som optimista ni tenc motius per ser-ho. La situació amb els anys no és gaire diferent, però algunes persones ja apunten que aquest llibre se separa una mica dels anteriors.
-Però sí és cert que en altres obres vostres, sense deixar aquesta duresa, hi havia alguns poemes en un altre to...
-Sí, però a mesura que passen els anys l'horitzó és més limitat, creus menys amb les possibilitats. El que jo crec és que tots els meus llibres són molt unitaris en si mateix, entre tots també tenen un sentit complet, formen un cos molt unitari i s'ajuden entre ells.
-Assegurau que deixar d'escriure no equival a morir...
-És que jo sempre he estat molt més escriptor que lector. LLegir és necessari per viure, escriure no. Un no té perquè renunciar a escriure, però jo no som un artista de la paraula, jo faig poesia amb les idees i crec que ha de parlar qui té alguna cosa a dir, si no mal assumpte.
-Sou una de les poques persones que exerceix crítica literària de poesia des de les planes dels vostres articles d'opinió...
-La veritat és que jo no tenc facilitat per escriure, però si m'ocup de temes literaris i de la poesia és perquè ningú ho fa. En certa mesura faig de suplement literari.