«El premi Planeta és la consolidació d'un camí que vaig començar fa anys»

C. DOMÈNEC. Barcelona.
Maria de la Pau Janer acaba de rebre el premi Planeta per Pasiones romanas. El pròxim 8 de novembre n'apareixeran a les llibreries 215.000 exemplars i començarà la gira de promoció precedida per una certa polèmica respecte de la seva qualitat literària.

-Juan Marsé va declarar, com a membre del jurat del premi, que les obres finalistes no tenien, segons el seu criteri, prou qualitat. Què en pensau?
-Crec que és simplement una anècdota, que dóna vida al premi. És l'opinió d'un sol dels set membres del jurat. Sent una alegria immensa, una consolidació d'un camí que vaig començar fa anys. En el moment de recollir el premi, em passaren moltes sensacions i persones importants per la ment. -És «Pasiones romanas» la millor de les vostres obres?
-Necessit temps per veure-la amb una certa distància, ara la tenc massa a prop.

-De què tracta?
-És la història d'una dona que viu dos grans amors i que deixa enrere la seva vida a Mallorca i intenta refer-la. És una novel·la d'amors, trobades i distanciaments que parla del poder de l'atzar en la vida, i de personatges que se cerquen a si mateixos. Comença amb un de masculí que, mentre espera un avió de tornada a la seva casa de Palma, troba un objecte perdut d'un altre passatger. Això li dóna una pista d'una part de la seva vida que creia perduda.

-Es refereix al sentit de les segones oportunitats.
-Vivim en una època de xucladors i d'absurds. En certa manera, reivindic que els trens poden tornar a passar. El tren té dos sentits, el físic i el de les oportunitats que tornen a passar. De vegades, hi ha trens que arriben de nou i et conviden a agafar-los de bell nou, tot i que et duguin a un altre lloc.

-Com apareix Mallorca en la novel·la?
-Els protagonistes són una dona i dos homes, un mallorquí i un antiquari romà. Dana viu i treballa a Mallorca, on té una relació molt intensa. El seu món s'esfondra i decideix reconstruir la seva vida a Roma.

-Vós heu guanyat gairebé tots els premis literaris en català. Per què heu passat al castellà?
-Per arribar a un públic més ampli, ja que domín les dues llengües. -Les vostres novel·les recents surten en ambdós idiomes. Vós mateix les traduïu.
-Ha estat un gran esforç, però preferesc traduir-me jo mateixa, encara que seria millor dir «versionar-me». Canvii frases i adjectius, suprimesc alguns paràgrafs i després ho he de passar a la versió en castellà. És una manera que que ambdues creixin alhora.