Segons alguns investigadors sobre la vida de François Rabelais, aquest naixia, tal dia com avui, a la Touraine, en el poble de Chinon, encara que no existeix prou documentació que confirmi la data. Educat per monjos a un convent franciscà, i per espai de quinze anys, va rebre l'hàbit de frare, però ben aviat es cansà de la vida monàstica i digué que es sentia atret per la medicina. Anà, doncs, a Montpeller, la universitat que gaudia de més prestigi en aquesta branca de la ciència, i allà aconseguí els seus diplomes.
El 1531 el trobam a Lió i a l'hospital d'aquella ciutat. Viu com pot i redacta almanacs o horòscops, fa de copista de cròniques, participa en les polèmiques sobre religió... I entre una cosa i altra, fa moltes visites a les tavernes. A poc a poc es podrà asseure a escriure coses més serioses i de les seves experiències, des de la clàssica mentalitat de pagès que observa com viuen i pensen els cavallers i la gent de bona casa, brostarà la primera obra mestra: «La història de Pantagruel i Gargantua». Aleshores, aquest metge humil, un tant amargat, que era Rabelais, es converteix en un escriptor celebrat i conegut. Ja ha passat dels quaranta anys.
Però un escriptor és pare responsable dels seus personatges i el 1535 és un any decisiu, ja que hom ha de triar entre esser catòlic amb el rei Francesc I o protestant amb Calvino. Rabelais sap que l'irònic Pantagruel ha caigut malament als dos bàndols: en el feu protestant de Ginebra i a la universitat de La Sorbona, que aleshores era només Facultat de Teologia. Algú li diu que si va a l'encontre de Calvino es jugarà la pell. Que millor li és restar a França, segur i en pau, mentre es cerca patrocinadors i amics. Coneix prínceps i cardenals. I pot dur novament a la impremta la seva obra, però, això sí, ben esporgada de paraules que a París han entrat en dissort i que els catedràtics jutgen malsonants, com «sorbonistes», «sorbonagres», «sorbonícoles»... Ben assegurat en salut per un privilegi reial treu a la llum el seu tercer llibre, magnífic pel que fa a la forma però dintre del qual, l'abundosa sàtira, fa enfadar més d'un. L'amenacen. Li volen fer mal. El seu protector principal, el rei Francesc I, és mort. El seu impressor, Etienne Dolet, humanista, que havia editat el Gargantua, era acusat de flastomia i de venda de llibres prohibits, i el cremaren, en «nom de la justícia de Déu», enmig de la plaça Maubert. (Un punt urbà de París encara existent i on hi podeu veure l'estàtua del personatge). Amb tant perill dins la capital, el que ha de fer Rabelais és viatjar. Va a Metz, on compta amb la protecció del Cardenal Du Bellay. Mor el 1553.