Porcel: «La malaltia m'ha ensenyat a veure les coses amb distància»

Fins fa poc, Baltasar Porcel duia una vida normal. Escrivia, impartia conferències, viatjava assíduament. Tanmateix, una malaltia va truncar la seva activitat i l'ha mantingut apartat de la vida pública. Ara, una vegada recuperat, torna amb una mirada diferent.-Com heu viscut el procés de la vostra malaltia?
-A principi d'agost se'm va plantejar una malaltia terrible, gairebé el més terrible que et pot passar: un tumor cerebral enorme. Malgrat que el plantejament era el pitjor possible, les solucions han estat les millors.

-Què heu après?
-Racionalment, mai vaig perdre l'esperança que tot se solucionàs perquè vaig parlar molt amb els metges. He acabat entenent la importància de la salut o de la família. La vida és una aventura de cada dia que has d'aprendre a solucionar. La gent s'apassiona per coses com la política o l'èxit social, una cosa secundària. L'important és escoltar-te a tu mateix i trobar-te el millor possible. He après a veure les coses amb distància.

-Us van abandonar les paraules o vau continuar escrivint?
-Podia escriure, però he escrit poc. Vaig perdre l'interès per llegir els diaris o les novel·les i em vaig interessar per la història i la filosofia.

-I ara, heu recuperat l'interès per les novel·les?
-Tenc un llibre mig fet que recuperaré i el 6 de gener començaré amb les meves columnes a La Vantguarda i també a Ultima Hora.La novel·la és anterior a la malaltia. Al principi veia la seva resolució d'una forma extraordinària. Després, vaig entrar en un pou del qual vaig sortir i que em va donar una altra solució diferent.

-La malaltia us va fer veure la història d'una forma diferent?
-La malaltia m'influïa a la visió perquè, subconscientment, estava malalt. I un llibre s'escriu amb un impuls i, si l'impuls no es produeix, no hi ha llibre.

-Escriureu sobre el que heu viscut?
-Més que reflectir directament les coses, reflectiré l'esperit.