En un passat llunyà, Venus va estar cobert d'oceans, però en lloc d'engendrar la vida, es va convertir en un forn l'atmosfera composta en un 96'5% de diòxid de carboni, segons la sonda europea Venus Express que analitza el planeta d'ençà de l'abril de 2006. Planeta germà de la terra pel seu volum i la seva massa, Venus té actualment una temperatura a la seva superfície que supera els 450 graus. «L'aigua present a Venus en el passat, simplement s'evaporà encara que hi ha encara rastres en la seva atmosfera», declarà Hakan Svedhem, investigador de l'Agència Espacial Europea.
En un primer moment, probablement perquè Venus era més a prop del Sol, la seva atmosfera era també una mica més calenta i per això, més rica en vapor d'aigua, l'efecte hivernacle del qual és encara més potent que el del CO2», afegí. Igual com ocorre sobre la superfície de la Terra o de Mart, l'atmosfera de Venus té el seu origen en la desgasificació dels volcans i estava composta anteriorment per vapor d'aigua i diòxid de carboni. A la Terra, una gran part del diòxid de carboni es va veure atrapat en la litosfera sota la forma de dipòsits calcaris, als oceans i als organismes vius, generant el cicle del carboni. Però a Venus, al contrari, després de l'evaporació de l'aigua, «la presència del CO2 en l'atmosfera era tan elevada que l'efecte hivernacle es va multiplicar», explica Svedhem. Explorada per més de 30 naus espacials, Venus encara no ha revelat els seus secrets: una immensa capa de niguls d'àcid sulfúric, probablement d'origen volcànic, va impedir fins ara la presa de bones imatges de la seva estructura atmosfèrica i la seva superfície.