Berard i una fundació posttroiana (1789)

Conta Berard sobre els orígens de la vila d'Artà una història fantàstica, digna d'una novel·la d'història ficció. Explica textualment: «Li deien els moros Jartan i alguns autors antics creuen que fou fundada pels grecs després de la destrucció de Troia i que l'anomenaven, aleshores, Arethos, que vol dir pa o per la seva collita de blat per haver-la ells dedicat al déu Pan, costum antic i pagà." Qui serien aquests autors i a quines fonts haurien anat a beure?
Relacionar la vila i contrada artanenques amb els grans personatges de la Grècia clàssica, alguns supervivents de la guerra de Troia, és anar molt lluny. Així i tot ens val l'engrescadora idea i podem dir com Anacarsis, aquell viatger que va voler conèixer les ciutats i colònies hel·lèniques aquelles paraules de comiat: «Adéu. Retorn a la meva terra portant dins el cor l'amor d'aquest poble de filòsofs, herois i poetes que han il·luminat la meva vida.

I com cantava Raul Montero Bustamante en visitar la Mediterrània i, podem suposar, quan posà breument peu a Mallorca: «Es cletaren les columnes,/ caigueren els temples/ i sobre la terra dòrica/ regnà el silenci».
«Vingueren de tot arreu,/ a veure les ruïnes del poble;/ el Partenon mutilat,/ l'Acròpolis deserta,/ les columnes abatudes/ vora els bassaments severs...»

Nasqué el 1890 a Artà el doctor Josep Sureda i Blanes, escriptor i erudit, el qual, doctorat en farmàcia estudià química a Munic i Zuric. Va tenir la presidència de l'Associació per la Cultura de Mallorca de 1934 a 1936. Autor de llibres d'assaig i divulgació històrica, morí a Palma el 1984. I també ell pensava que el nostre esperit illenc conté un elevat percentatge de llegat clàssic, el mateix que el seu paisà, el folklorista Andreu Ferrer Ginard, nascut a Artà el 1887 i que al llarg de la seva vida pogué recollir materials de la seva especialitat, materials que ell reunia sota l'expressiu concepte de «tresor dels avis». Morí a Palma el 1975 després d'una fecunda i meritosa tasca etnològica.

La vila, sota el pujol de Sant Salvador, amb la seva capella i els murs de la seva almudaina, els seus carrerons (Síquia, Aixa, Alcariot, Barraques, Blanquers, Capamunt, Clota, Lluna, Mal Lloc, Na Caragol, Pedra Plana, Pitxol, Ponterró, Sol, Teulera, Vinya...) i les seves cases senyorials (Ca Dona Petra, Ca'n Roca, Ca'n Sard), la seva església gòtica i alhora romàntica, puix que fou reformada i restaurada en el segle XIX, el seu museu arqueològic o el seu poblat de cultura talaiòtica, ens parlen sens dubte d'una llarguíssima trajectòria d'estimació popular envers del passat i del patrimoni històric que potser començaria o ens agradaria que hagués començat amb la fantasia grega, posttroiana, que descobrí Geroni Berard.

MIQUEL FERRÀ I MARTORELL