És de color, mallorquina i canta cobla. Concha Buika trenca tòpics i gèneres amb la seva música, aquesta que canta «des de les entranyes», i sembla decidida a continuar així en el tercer disc, Niña de fuego, que sortirà al mercat el proper dia 20 i en el qual torna a treballar amb el productor Javier Limón.
«Trec la música de mi perquè no em dolgui dins», confessà ahir la cantant d'origen guineà, que assegurà utilitzar l'art com a «catarsi» i com a «única religió legítima», perquè quan aconsegueix col·locar l'eufòria o el dolor en algun lloc s'adona que «val la pena haver-lo viscut».
En el nou disc, en què barreja la cobla de veu esquinçada amb els sons del jazz, el flamenc i les ranxeres, repeteix el terme «Niña» al títol de l'àlbum (fa dos anys va donar a llum Mi niña Lola), i ho fa molt conscientment.
«És una necessitat, una crida a les dones perquè recuperin les nines que van portar dins alguna vegada», explicà Buika abans d'afegir: «les que ens entossudim a viure portam una nina de foc a dedins, aquesta que és capaç de tornar a començar quan les coses es torcen i, a més, fer-ho amb fe.»
I és que aquests dos darrers anys sembla que han estat marcats, en el terreny personal, «per un parell d'històries» que tenen molt de desamor, de dolor profund en la pèrdua i que, tanmateix, han resultat ser una cosa «molt positiva», ja que «el desamor és la primera passa per tornar a estimar-se a un mateix».
«No hi ha res que m'agradi més que estimar les dones, s'ho mereixen per història», afirmà rotunda. «Nosaltres hem de recuperar l'al·lota i ells deixar de ser al·lots covards d'una puta vegada».
En aquesta línia van alguns dels temes, composts per ella, com Volverás, Mentirosa i Niebla, la lletra del qual és un poema de David Trueba.
![[ÀUDIO] Agents de la Guàrdia Civil acusen Josep Costa de «manca de respecte» per haver-los parlat en català](https://uh.gsstatic.es/images/placeholder-preview.webp)