Des de fa mesos, experts analistes econòmics apareixen als mitjans dient que en moments de crisi els qui tenen doblers han d’aprofitar per invertir en productes que no perdin valor. És a dir: or, diamants o obres d’art. Així, l’espectador podria assumir que en èpoques de ‘desacceleració’ o ‘alentiment’ de l’economia els galeristes i artistes fan més negoci que mai i que, mentre les llistes d’atur s’allarguen i les empreses tanquen, quadres i escultures aguanten cada cop menys a les galeries. Doncs bé, qui pensi això s’equivoca de dalt a baix.
Aquesta dijous passat, la galeria Maneu de Palma organitzava una nova subhasta d’art. Unes hores abans de l’esdeveniment, dBalears va parlar amb el propietari de la galeria, Joan Oliver, qui encarava la subhasta amb una prespectiva més aviat pessimista. D’entrada, Maneu apunta que les crisis minen la confiança en les inversions tradicionals, sobretot les que estan basades en renda variable. Per això, s’inverteix més en or o brillants, però "amb l’art no passa el mateix". Segons diu, la gent que normalment no inverteix en art, tampoc no ho farà ara. A més, part dels que solen comprar art poden trobar-se en dificultats i, per tant, "necessiten vendre el que havien comprat abans, cosa que genera un excés d’oferta". D’aquesta manera, les vendes no pugen, sinó que baixen.
Precedents poc optimistes
Oliver ens recorda el precedent de la crisi de principi dels anys noranta, que va afectar "fort" Mallorca: "En tot l’any 91 no vaig vendre el que havia venut el mes de febrer de l’any 90. Va ser una crisi de cavall que va començar com l’actual, amb els polítics dient que no passava res. I ens aturàrem de vendre". Ara això encara no ha passat, tot i que les vendes s’han "alentit; nosaltres hem baixat un 50%, però altres han baixat un 70% i altres un 90%". Pel que sap, hi ha tres galeries de Palma que tancaran aviat. De solucions màgiques, cap ni una. Només es pot esperar i "estar en contacte amb la gent que té ganes de vendre, trobar-ne la poca que té ganes de comprar i cercar un preu que vagi bé a tots dos". Vol dir això que els artistes abaixen els preus? "No de manera escandalosa ni oficial, però a nivell privat sí", reconeix.
Tornant a la subhasta, Joan Oliver explica que a Londres i Madrid "les licitacions del mes d’octubre han tingut uns resultats molt poc optimistes i els articles s’han venut per sota del preu estimat". Tot i aquests mals auguris, Oliver ha percebut interès en els articles que té exposats i diu que no s’han portat més peces per vendre del que és habitual. Arribada l’hora de la veritat, la sala on es fa la subhasta és plena a vessar de persones amb la llista d’articles a la mà. Són quadres amb preus de sortida que van dels zero als 30.000 euros, per una obra de José Ventosa. En total, es presenten 209 obres i la gran majoria no troben comprador. Les poques que es venen ho fan per preus que ronden els 100 o 200 euros. Alguna surt per 750, però moltes ho fan per 40, 30 o 5 euros.
Acabada la subhasta, els assistents coincideixen a dir que l’assistència de públic ha baixat, que en edicions anteriors es venien tots els quadres i que el públic ‘es barallava’ per aconseguir un determinat quadre. Enguany, res d’això. No s’ha venut més, sinó tot el contrari.
Joan Oliver diu, passat l’esdeveniment, que es vengué "molt menys que en temps normal. Un 25% del que venem normalment". De fet, la peça més cara que es vengué era de "mil i pocs euros i cap va arribar als 2.000. Normalment en tenim de 7.000 o 15.000 euros i sempre en veníem alguna". Sense embuts, reconeix el que és evident: "Ha estat molt magre". Potser els venedors d’or i diamants triomfen gràcies a la crisi, però sembla clar que al món de l’art no li convé que s’allargui gaire més.