El 12 d’octubre de 1984, coincidint amb la Fira d’Algaida, cinc joves músics del poble tocaren al local de l’Obra Cultural Balear. Varen ser poques cançons, tres o quatre, interpretades sense cantant. Avui, aquella breu actuació encara es recorda perquè va ser la primera de l’Orquestrina d’Algaida. D’això ja en fa vint-i-cinc anys i ha arribat l’hora de celebrar-ho. Així, s’està enllestint la gravació d’un CD recopilatori i d’un documental que resumiran el quart de segle d’existència de la formació. Des d’aquell llunyà 1984, tot ha canviat molt. D’entrada, cap dels membres del grup no fa servir crema per a l’acne adolescent. Ara, la banda s’ha ampliat i té quinze membres i, amb el temps, han recorregut tota la geografia de les Illes. Però l’essència encara es manté: "El nostre objectiu ha estat sempre tocar molt, passar-nos-ho bé i fer que la gent gaudeixi i balli", explicava ahir Tomeu Sales, un dels dos integrants originals que encara continuen a l’Orquestrina. "Començàrem com un quintet que feia pop-rock. Som un conjunt de revetles. Feim patxanga i amb molt d’orgull!", afegeix.
Festa popular
En el seu repertori hi figuren cançons amenes, ballables i animades. Les més adients per a una festra popular a la plaça de qualsevol poble. Qui vagi a una actuació seva hi podrà sentir versions de Boney M, Abba, Maná i Raffaella Carrá, entre d’altres. I totes en català. Ahir, per exemple, assajaven una incorporació nova al seu repertori. La cançó es titula Mai no perdré el bon humor, una versió d’un tema d’Aretha Franklin. De les traduccions se n’encarrega el mateix Sales, que si bé al principi tocava el clarinet, després es dedicà exclusivament a exercir de mestre de cerimònies durant les actuacions.
Amb el pas del temps, l’Orquestrina ha anat tornant de cada cop més "professional". Si de tot d’una "valoràvem més la marxa que acompanyava l’actuació, ara ens esforçam més a aconseguir que tot surti bé. Deuen ser coses de l’edat", bromeja. Tots els membres del grup tenen altres feines i només alguns són músics professionals. Els altres són professors, metges, ceramistes, lampistes o jubilats. La part masculina hi domina clarament. Les dones, però, en són la cara més visible, ja que posen veu a l’ampli repertori de cançons.
Durant els 25 anys de feina, devers 40 persones han format part de l’Orquestrina. Tal com reconeixen, "el pitjor és quan algú se’n va. Som com un equip de futbol: cada any tenim dues o tres baixes". De fet, volen aprofitar les bodes de plata per recordar tots els qui els han acompanyats. Si tot va bé, la plaça d’Algaida serà la seu d’una celebració prevista per al mes de maig i a la qual convidaran "amics, coneguts i tots els qui ens vulguin conèixer".
Clàssics i novetats
Aquesta festa coincidirà amb l’edició del CD i del DVD documental. L’àlbum servirà per recuperar temes dels seus cinc discos anteriors, alguns dels quals només existeixen en vinil i ara podran "ressuscitar". A més, inclourà sis peces inèdites. Tant les cançons històriques com les novetats s’han d’acabar de decidir, perquè "cadascú té unes peces que li agraden més" i encara s’han de perfilar, igual que el títol amb el qual es llançarà aquest recopilatori.
Entre els entrebancs que la formació ha anat trobant, hi destaca la dificultat de mantenir una banda de quinze músics. D’entrada, no és cap secret que els beneficis que treuen d’una actuació s’han de repartir entre moltes mans: "En un grup de cinc les coses són diferents, perquè a cadascú li toquen més doblers". D’altra banda, cal tenir en compte que moure quinze artistes i l’equip tècnic requereix una capactitat de coordinació destacable i unes dificultats inherents de logística. Llavors, per què es compliquen la vida? Per què són quinze, i no cinc? Ells ho tenen clar: "Perquè com més serem, més riurem!"