Final de les obres de Sant Vicenç

El temps no passa debades i cada dia o cada inclemència meteorològica deixen una petjada personal sobre el patrimoni. Més encara si es tracta d'una construcció dels segles XVI-XVIII, com és el cas de l'església de Sant Vicenç Ferrer de Manacor, catalogada com a Bé d'Interès Cultural (BIC). La construcció, projectant-se com una ampliació de la primera capella, ubicada a les cases de mossèn Perrot Andreu el 1582, finalitzà el 1626 amb el campanar. Gairebé cinc segles han passat des d'aquell 27 de desembre de 1626, quan se'n beneïren les dues darreres capelles, dedicades a sant Isidre i a les Ànimes, per donar per acabades les obres. Per febrer de 2006 començà la darrera restauració d'aquest espai singular del barroc mallorquí, la construcció més important promoguda durant l'edat moderna a Manacor. Es tracta d'unes tasques que es clogueren fa devers dues setmanes.

Després d'una reforma de la teulada del convent en el segle XIX, l'església, en un estat de conservació divers, depenent dels usos que se li han donat, "no presentava un bon estat físic i mostrava patologies greus a les cobertes que repercutien a l'interior i a la façana principal, com ara esquerdes, fissures i humitat. També hi havia humitat a la part baixa dels murs", assegurà l'aparellador diocesà Bartomeu Bennàssar en parlar d'un conjunt arquitectònic que "requeria una intervenció urgent". "Les actuacions més urgents són les que s'han duit a terme en aquesta reforma", significà. Al llarg d'aquests tres anys, "bàsicament hem canviat tota la coberta de l'església del convent de Sant Vicenç Ferrer" que, segons Bartomeu Bennàssar, "era el més urgent".

Per la seva banda, i en referència a la teulada, un dels arquitectes que projectaren la restauració del claustre i que feren el diagnòstic d'aquesta intervenció, Joan Pasqual, indicà que la coberta primitiva es trobava just damunt la volta del temple (segle XVIII) però, suposadament perquè s'hi filtrava aigua, en el segle XIX es canvià el sistema. Varen augmentar les filtracions als dos murs laterals de l'església i així, entre la coberta i la volta hi ha un espai transitable". Aquesta part exterior del sostre, del segle XIX, és la que ara s'ha restaurat "per eliminar-ne les goteres, que provocaven humitat a l'interior del temple", afegí Pascual. A banda d'aquest element, en aquests tres anys també s'ha restaurat el campanar tant per fora com per dins i s'ha canviat tot el forjat de la zona posterior de l'església, "que era un forjat pla que estava tot apuntalat", manifestà Bennàssar.

Pel que fa al campanar, la restauració externa ha consistit a refer-ne les juntes i a canviar-ne les pedres que estaven totalment erosionades i gastades. "Feia molts d'anys que no s'hi havia fet res", comentà Bennàssar. Per dins, s'ha netejat l'escala per pujar-hi. Si bé el gros de la reforma ha estat a l'exterior, dins l'església havien caigut algunes peces dels enteixinats, i ara se n'han verificat els ancoratges i s'han fixat de nou.

El pressupost creix

L'obra, pressupostada en 622.000 euros, també ha inclòs la restauració de tota la façana principal. "Per dur a terme la reforma, la Diòcesi ha tingut l'ajuda d'Obres Públiques, l'Ajuntament de Manacor, el Consell de Mallorca i l'Agència Balear d'Aigua", assegurà l'aparellador, que encara està pendent de "rebre les darreres factures, que augmentaran l'import final, perquè han sortit feines extra que no es podien deixar de fer".