"La Zaranda és més que una companyia teatral, és una manera de viure". Així definia el director del teatre Principal, Joan Arrom, la companyia andalusa que presentarà anit, a les 21.30 hores, el seu darrer muntatge a la sala Gran de l'espai escènic, Futuros difuntos.
Trenta anys i nombrosos muntatges d'èxit avalen aquesta companyia que s'atura avui a l'Illa per mostrar un manicomi sense que ningú no dirigeixi les vides dels malalts. Es tracta d'un centre mental amb rumors, mentides, retrets i traïcions. "Diuen que la raó és la bogeria de tots i la bogeria és la raó d'un mateix", apuntà el director de La Zaranda, Paco, qui afegí que "parlam del manicomi com a metàfora del món, de la vida i també del teatre".
Aquest darrer projecte, que es va estrenar el mes de novembre passat a Tolosa (França), "té l'estil característic de la companyia i segueix en la seva línia de compromís existencialista i d'herència de l'esperpent", assegurà Joan Arrom.
Com en la resta de les obres, la companyia juga a Futuros difuntos amb l'aspecte visual. "Cada objecte cobra vida quan puja a l'escena. Tot és damunt l'escenari per algun motiu, res no és purament estètic, tot hi té la seva funció", indicà l'autor del text i membre de la companyia, Eusebio Calonge.