El casal que avui coneixem com a Can Prunera dóna nom a una saga familiar de comerciants que, com molts altres sollerics, va partir de la vall dels tarongers per intentar fer fortuna lluny de ca seva. Aquest fou el cas de Joan Magraner Oliver, conegut com a Joan Prunera que, cap a l'any 1889 se'n va anar a França a la recerca d'una feina i un millor benestar. És evident que, pel llegat que avui encara es conserva, l'eixida li anà prou bé i, en tornar, tingué doblers per poder alçar un dels casals modernistes més emblemàtics de Sóller.
Joan Magraner provenia d'una família de teixidors i, amb només 14 anys, s'enrolà dins un vaixell camí de França. Magraner es va instal·lar a Belfort, localitat d'Alsàcia, on amb el pas dels anys va aconseguir enriquir-se gràcies a un negoci de venda de fruita a l'engròs. Segons explica l'historiador Antoni Quetglas, Joan Prunera va començar a treballar com a dependent, però temps després va muntar una empresa d'importació i exportació de fruites, entre les quals no faltaren les taronges. "Es dedicà fonamentalment a fruites, com raïm, plàtans, dàtils d'Alger i vins. Un seguit de productes un poc selectes per aquella època", afegeix Quetglas.
Ara bé, Belfort no va ser l'únic eix comercial d'aquest solleric que va estendre llaços empresarials amb Carcaixent. Així doncs, França, València i Mallorca degueren ser els indrets claus per bastir el seu teixit comercial fruiter. "Els sollerics emigrats varen fer una xarxa de comerç que va arribar fins a Puerto Rico i Cuba per a l'exportació de cafè", aclareix l'historiador local, que, a més a més destaca l'habilitat dels emigrants sollerics per eixamplar el seu comerç.
Mai no deixaran la Vall
Malgrat els 1.248 quilòmetres que separen Sóller de Belfort, Joan Magraner Oliver no va perdre mai els llaços amb el seu poble natal, com tampoc no ho féu la seva dona, Margalida Vicens. El matrimoni decidí tornar a ca seva quan donà el relleu del negoci al seu fill Josep. Aquest, Josep Magraner Vicens, va néixer a Belfort el 1899 i, mesos després del naixement, mare i fill se'n tornaren cap a Sóller.
El matrimoni va tenir més fills, però fou Josep (el primogènit) qui s'encarregà del negoci familiar. Així, el futur hereu passà la seva infantesa a la Vall fins que a 19 anys (1918) s'ocupà de l'empresa d'exportació i importació de fruit i, com havia fet el seu pare temps enrere, agafà el vaixell camí de Belfort.
En aquell temps, la casa pairal de la família Prunera era a l'Alqueria del Comte, al mateix carrer de la Lluna. No va ser fins a l'any 1909 quan Josep Magraner va encarregar les obres del casal modernista que coneixem avui. En només dos anys, la casa es va aixecar de nou sota els fonaments d'una antiga llar medieval. "Normalment, els emigrants, una vegada s'enriquien o aconseguien una posició social un poc elevada, el que volien era retirar-se al poble i mostrar la seva nova posició econòmica", aclareix l'historiador.
Aquest degué ser el cas de la família Prunera que féu construir un dels casals modernistes més emblemàtics de la Vall. "Entre final del segle XIX principi del XX, quan les primeres generacions d'emigrants comencen a tornar a Sóller, aquestes van vestint cases noves i moltes adopten el modernisme dins les seves llars, que era el moviment predominant de la burgesia", explica l'historiador, que també remarca que "no hem d'oblidar que aquest col·lectiu de gent pertanyia més a una casa burgesa que no a l'antiga classe terratinent que hi havia a Mallorca".
La majestuositat del casal al número 90 del carrer de la Lluna, l'actual Can Prunera, fa pensar en la importància de la família. Això ho constata el fet que Joan Magraner, una vegada "retirat" a la vall de Sóller, en va ser escollit batle pel Partit Maurista entre el 1919 i 1920.
Mentre, el seu fill Josep i la seva esposa (Antònia Castanyer) s'havien desplaçat de Belfort a Carcaixent per controlar el negoci de fruits. La vida de l'hereu, que havia estat un dels impulsors de la Societat Esportiva Sollerica, va quedar truncada el 1941, quan morí amb només 41 anys.
Això no obstant, Can Prunera es va mantenir viu. El majestuós casal va passar de pares a fills fins que l'any 2006 el comprà la Fundació Tren de l'Art per convertir-lo en un dels màxims exponents de l'art modernista d'aquells temps. La prova d'uns anys que canviaren la quotidianitat, la manera de pensar i l'economia de la vall de Sóller.