Després de tres llibres de poemes, el periodista Andreu Gomila (Palma, 1977) acaba de publicar, a l'editorial Moll, El port. No serà res de mi , la seva primera novel·la. "S'hi explica -assegura l'autor- la vida de tres al·lots en una comunitat petita, en una illa destrossada en tots els sentits: en l'àmbit social, paisatgístic, mental i polític." Gomila assegura que "en aquest treball es conta una història convencional d'una manera diversa, com una espècie de puzle en el qual apareixen dues cares de la mateixa moneda. Maria i Arnau són el mateix personatge des de dos punts de vista: un és la il·lusió i l'altre, el desengany". Afegeix que "el tercer personatge havia de ser la figura d'un heroi contemporani, un triomfador."
El periodista comenta que "al meu segon poemari ja aparegueren dos relats que dibuixaven, en l'àmbit estilístic, el que era aquesta novel·la" i afirma que "he volgut que fos un llibre amb una clara voluntat d'estil". Gomila, que manifesta que se sent "primer escriptor i després poeta, encara que tenc l'escriptura poètica molt interioritzada en la meva vida", aclareix que "me'n preocupava més el com que el què". El literat redactà sis versions diferents d'El port. No serà res de mi des de la primera, escrita en tres tandes: "Primer tot sol a Mèxic, durant deu dies i de manera molt intensa en una habitació d'hotel, després a Buenos Aires i, finalment, la vaig rematar a Barcelona".
"És una història que ha passat per moltes mans", reconeix l'autor, per afegir que "l'editor Jaume Vallcorba, de Quaderns Crema, és la primera persona que va creure en el projecte i vaig treballar amb ell durant un any en aquesta obra". En qualsevol cas, després de quatre versions i la sensació d'"haver-hi fet molta feina", va acabar publicada a Moll, perquè "em proposaren posar-la al mercat i jo volia un editor entusiasta". Per acabar, Gomila va confirmar que " no la vaig voler presentar a cap premi, perquè en una primera novel·la estàs insegur".