Arriba a un bar i demana una aigua. "Del temps!", li bromeja el cambrer, conscient de la faringitis que li ha atacat la gola i que l'ha fet suspendre els concerts que aquest cap de setmana tenia prevists a Granada i a Sevilla. "De fet, aquesta entrevista no l'hauria de concedir", ens avisa, "el metge m'ha recomanat deu dies de silenci absolut". El tranquil·litzam: "Et farem xerrar poc". I és que res no pot espenyar el concert que divendres L.A. -o, el que és el mateix, Luis Alberto Segura- farà a la sala Assaig de Ciutat. És el primer de la gira oficial del seu darrer disc, Heavenly Hell, que, sota la firma del segell discogràfic Universal, ha duit Segura i la seva banda fins a un cel musical reservat només per a uns quants.
Primer de tot: després d'aquest primer any darrere la multinacional Universal, com us sentiu?
És com un premi. Jo ho veig així. El meu hobby s'ha convertit ara en una feina, en el meu dia a dia, en la meva responsabilitat.
I tot aquest trull, en el fons, acaba passant factura. Ho deim per aquesta faringitis.
Sí. La veritat és que jo no havia fet mai tants concerts com els que hem fet aquest darrer any. Not ara mateix un esgotament físic, perquè psicològicament estic perfecte. A casa, a Mallorca, tranquil... la veritat és que l'agència de management ens du entre cotonets.
Us heu arribat a sentir com "estrelles del rock"?
Jo m'imagín que si això m'hagués passat a 18 o 20 anys, ho hauria viscut molt diferent. Amb L.A. estam vivint i ens estan passant coses que, a un al·lot jovenet, li giraria el cap. Però de la banda, el més jove té trenta anys, i això fa que siguem molt conscients del que hi ha.
Quines situacions us han impressionat?
Ara fa dues setmanes vam anar al festival SOSde Múrcia. Al nostre concert hi havia entre deu o quinze mil persones que, a més, cantaven les nostres cançons! Ja no hi érem de pas com fins ara: allà hi havia un caramull de persones que havien vingut per nosaltes, que cantaven i, fins i tot, ploraven.
De tots els concerts d'aquesta gira, suposam que el de divendres a Palma serà especial.
Això no serà un concert, serà El Concert. Sé que el públic que hi haurà divendres a la sala Assaig seran aquests privilegiats que han tingut la sort de conèixer-me des dels inicis, gent que m'ha seguit pel Bluesville i per les Voltes, i que té els meus primers discs. Jo dedicaré el concert a tots ells i això em donarà peu a fer altres cançons i altres plantejaments dels que fas quan vas a una sala de la Península, on vas amb un únic disc.
Heavenly Hell s'ha distribuït només a l'Estat espanyol, no heu mirat més enllà?
S'ha parlat de França, però de moment encara queda molta feina per aquí. A més, jo ja estic pensant en un altre disc. Tot d'una que em diguin d'entrar a l'estudi, ho farem. Les cançons ja les tenc totes llestes, pensau que jo tenc molt de temps ara...
Deu estar bé la vida d'artista.
És una vida tranquil·la. Pas molt de temps a ca nostra, mirant la tele, tocant la guitarra, provant coses... Puc estar tres o quatre dies sense sortir-ne.
Què hauria estat de Luis Alberto Segura si Universal no s'hagués creuat pel seu camí?
Jo no anava per a res. Jo no tenc altra vocació que no sigui la música. Podria fer, i he fet, qualsevol cosa. Universal em va treure de la botiga de roba H&M, on feia de dependent a Palma, i no tindria cap problema de tornar-hi.
Quin va ser el primer caprici que us vau comprar com a rockstar?
Va ser sortir de firmar el contracte amb Universal que, encara amb els doblers calents, vaig anar a una botiga a Madrid a comprar-me una rèplica del Jabba, un dels personatges d'Star Wars. També em vaig comprar una tele de plasma enorme i un blue ray al qual he tret molt de profit. M'encanta el cine i m'hi pas moltes hores. És part de la meva inspiració, així que podríem dir que és una eina de feina; que mentre mir pel·lícules, estic treballant (riu).
Heu estat una persona envoltada tota la vida de música. Què aporta L.A. a tot aquest conglomerat d'influències?
Jo hi he aportat la mescla del que pot ser escoltar un disc dels The Who tenint deu anys i escoltar-ne un de Bryan Adams avui; tota la trajectòria dels meus vint anys de vida, tot barrejat també amb la feina que he fet amb molts de músics i molts de grups. Pensa que hi ha hagut moments que he arribat a tocar amb cinc bandes a la vegada. Això, si vas multiplicant per quatre membres cada una, és molta gent de la qual pots agafar coses. Tot això barrejat, a més d'un interès natural per la música, tot això és L.A.
Quina música escolta ara L.A.?
Ara estic bastant acústic i tranquil. Vaig descobrir fa poc els Fleet foxes. També Band of horses i Death Weather m'agraden molt... i bandes sonores. Fa un parell de setmanes que no atur d'escoltar música de pel·lícules.
Us agradaria fer-ne una?
Estic segur que qualque dia me n'encarregaran una i seré feliç. De moment, m'he de conformar a gestionar els videoclips.