La novel·la Vida privada, de Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961), és un pes pesant de la literatura catalana de la primera meitat del segle XX que el teatre Lliure de Barcelona, coincidint amb el 50è aniversari de la mort de l'autor, recupera amb una adaptació i direcció de Xavier Albertí. Escrita l'any 1932, retrata la ciutat prodigiosa de Barcelona en els anys previs a l'Exposició Universal del 29 i recrea l'alta societat i els baixos fons, des del salons dels palaus fins als bordells. La decadència burgesa de la família Lloberola dibuixa un procés de degradació social i moral propi de l'època.
El mallorquí Xavi Frau interpreta Guillem de Lloberola, el petit fill de la família aristocràtica. "El meu personatge serveix per explicar la decadència econòmica i moral", explicà l'actor. Frau matisà que "Guillem ha decidit no tenir cap escrúpol i és un extrem simbòlic d'aquesta corrupció moral", i assegurà que "l'equip de treball i el director et fan participar en una cosa molt important, com és la recuperació d'uns materials de la nostra literatura".
El nebot de Guillem a Vida privada és Ferran, que interpreta Toni Vallès, també de Mallorca, qui contà que "ell representa el canvi, la fi d'una època i l'aire fresc", i concretà que "té 18 anys i dóna pas a unes noves política, societat i generació".
El director Xavier Albertí afirmà ahir en la presentació de l'obra, que s'estrena avui, que "Sagarra és una figura gegant de la cultura occidental". A més, digué que "va tenir una posició incòmoda i heterogènia en els cànons de la seva època". El dramaturg comentà que "Sagarra escrigué Vida privada l'any 1932, durant dos mesos de sessions intenses per arribar a temps a presentar-la al premi Joan Crexells de narrativa, que guanyà".
Albertí destacà "el llenguatge que és capaç de fer espectacular i donar un motor de plasticitat al que diu". Així mateix, assegurà que "Vida privada permet un viatge a través de l'imaginari de Barcelona i pertany a l'edat d'or del periodisme català, la dels anys 30". L'espectacle, que dura tres hores, seà a la programació del Lliure fins al 5 de desembre i té la particularitat de combinar la interpretació dels actors amb cançons i balls. "La simultaneïtat de signes és el gran repte de l'obra, perquè l'espectador té moltes línies diferents", apuntà Albertí.