El teatre A Barraca, a Lisboa, és un espai escènic amb una màgia especial. Dirigit per Hélder Costa, un dels grans de la dramatúrgia portuguesa, A Barraca s'ha convertit en pocs anys en sinònim de teatre de qualitat. Doncs bé, aquest indret singular de la vida cultural lisboeta acollí durant quatre dies una de les cares més conegudes de l'escena illenca: Assun Planas.
L'actriu pujà dijous, dia 23, sobre l'escenari per representar-hi un conte de Nadal diferent: La sorpresa del roscón, d'Elvira Lindo, un text amb el qual manté una llarga relació i que serveix perquè la mallorquina es llueixi i mostri tot el seu geni artístic. "Són quaranta minuts de monòleg molt intens, però aquesta vegada hi he incorporat una mica de més dramatúrgia, algunes caracteritzacions especials del personatge i una mica més de vestuari per fer de l'estrena a Lisboa una cosa especial i diferent", explica Assun Planas.
A aquesta estrena s'hi sumà un fet especial, que és que després de la primera representació hi va haver una trobada amb el públic en la qual la intèrpret i Elvira Lindo, l'autora del text, contestaren les preguntes dels interessats. Planas va estar quatre dies en cartell a la capital lusitana i per a aquestes funcions va tenir el suport de l'Instituto Cervantes i de l'Institut Ramon Llull.
Aquesta obra va néixer com un conte de Nadal que un diari estatal va encarregar a Lindo i explica la història d'una dona que s'enfronta amb la família després de tornar de Guinea i haver penjat els hàbits de monja, que havia vestit quinze anys, per casar-se amb un càmera de televisió. En el monòleg es poden conèixer les relacions familiars dels tres darrers nadals i les sorpreses que s'hi amaguen.
Però al darrere d'aquesta narració hi ha també la història d'una amistat, la que protagonitzen Assun Planas i Elvira Lindo. Elvira va estudiar a Mallorca i va ser llavors quan ens vàrem fer amigues. Després, ens retrobàrem a Madrid i jo li vaig demanar el conte per incloure'l a l'espectacle Contes perversos de Nadal, però ja em vaig adonar que era una història que demanava créixer. Elvira me'l va regalar i des de llavors aquesta obra i jo tenim una relació especial", afirma l'actriu. També hi especificà que "des del punt de vista dramàtic no hi he hagut de fer res, ni tan sols he hagut de tocar-ne cap coma: és un conte, però sembla com si hagués nascut ja per ser representat".
També és especial la relació amb Hélder Costa, el dramaturg i director de la sala A Barraca. "No t'ho creuràs, però sempre que Hélder era a Barcelona jo no hi era, i només coincidírem en el rodatge d'una pel·lícula a l'Azerbaidjan. Allà ens férem molt amics. Vaig anar a Lisboa i vaig veure el teatre i sempre havíem tingut ganes de fer-hi qualque cosa. I ara en sorgí la possibilitat".
Així, fruit d'aquesta casualitat, una història que té els vèrtexs a Mallorca, Madrid i l'Azerbaidjan, s'estrenà a Lisboa, on els espectadors gaudiren durant quatre dies de 40 minuts de màxima tensió interpretativa en un escenari privilegiat de la capital portuguesa.