El recent triomf d'Agustí Villaronga amb Pa negre als premis Goya ha contribuït a revalorar el paper que els creadors mallorquins han jugat en la història del cinema. Per segon any consecutiu, un mallorquí aconsegueix el reconeixement de l'Acadèmia del Cinema espanyol. Agustí Villaronga i Daniel Monzón són avui cineastes de sobra reconeguts, en contraposició amb els pioners del cine amb segell balear que van caient en l'oblit a mesura que els coetanis envelleixen i les sales deixen de projectar-ne les pel·lícules.
Un d'ells és l'alcudienc Rafael Bordoy, que l'any 1972 es va proclamar guanyador del Festival Internacional de Canes de cinema amateur amb la pel·lícula El monaguillo. En aquells anys, gaudia d'una gran popularitat a l'Illa. Un reconeixement que també s'havia estès a la Península, Lisboa i l'Estat francès... Els seus documentals, rodats en súper 8 i amenitzats amb música clàssica, amb un gran caràcter costumista, dugueren a la fama el cineasta establert a Pollença, que el 1973, i per segon any consecutiu, va convèncer el jurat de Canes, aquesta vegada amb Presó de Jonc, on va guanyar la Medalla de Plata.
200 pel·lícules
El jurat de Canes seleccionà El monaguillo entre més de 200 pel·lícules que hi competien de 20 països diferents. La premsa francesa de l'època deia llavors sobre el film: "Ha estat com una ràfega d'aire fresc davant tanta pel·lícula eròtica, violenta, o simplement transcendentalista, ja que el cine amateur està summament llastat per temes que volen ser importants i incomprensiblement es resta importància als senzills".
Les pel·lícules de Bordoy són senzilles. "Moltes de les seves obres retraten gent normal i corrent, al·lots i al·lotes fent entremaliadures, vells i velles matant el temps, homes i dones en el treball diari de servir a la taverna, o bé narren experiències que ell havia viscut de petit, anècdotes," digué sobre ell Miquel Àngel Raió, autor d'un documental que repassa la trajectòria del cineasta i la seva relació d'amor amb la francesa Nicole Brunet, avui la seva vídua.
La mort prematura de Bordoy l'any 1990 a conseqüència d'un atac de cor va condemnar a poc a poc a l'oblit les creacions del cineasta. L'any 2005 la vídua i la filla cediren el seu llegat a l'arxiu històric d'Alcúdia amb l'objectiu de contribuir a la seva divulgació. "La meva idea era regalar la seva obra perquè les pel·lícules de Rafael, que agradaven a la gent, no s'oblidin. Les cintes mostren coses que els joves no coneixen i als majors els encantaria tornar a veure el passat", diu la vídua de Bordoy, la francesa Nicole Brunet.
La filla del cineasta, Bel Bordoy, també lamenta la "poca difusió" que té en l'actualitat el cinema de Bordoy. "Pensam que creant un fons podríem arribar a molta més gent interessada, escoles, centres de persones majors...", diu la filla, que es refereix al pare com "un pioner del cinema ecològic". "Presó de Jonc és una de les primeres pel·lícules ecològiques que es van fer sobre les gàbies enganyadores", explica mentre destaca també el valor etnològic dels documentals.