“El cinema català és atípic, fet amb vocació de museu”

El currículum de Romà Gubern (Barcelona, 1934) és pràcticament inabarcable. Doctor en Dret, catedràtic de Comunicació Audiovisual i historiador del cinema, Gubern ha publicat al llarg de la seva carrera més de 40 llibres, entre els quals destaquen Historia del Cine o Comunicación y cultura de masas. Sa Nostra ret homenatge des d'ahir i fins al proper dia 30 de març al periodista i historiador català, per tal d'agrair-li els més de 20 anys que ha estat col·labotant amb l'Obra Social en matèria de cinema. I ho fa amb un cicle de cinema negre, gènere que "enganxà" Gubern a aquesta art quan només era un infant. "Em va sorprendre que fossin pel·lícules sense final feliç".

Quan li demanaren pel triomf del mallorquí Agustí Villaronga en la darrera edició dels Goya, l'historiador català es mostrà "sorprès" per la manera com Pa negre arrasà en el palmarès, i qualificà en cinema català en general com a "atípic". "És un cinema que està fet amb vocació de museu", afirmà. "Es dóna un fet molt curiós i és que les pel·lícules catalanes s'han convertit en produccions d'elit. Aquesta és la seva defensa de ser un cinema industrialment menor", afegí.

Gubern enyora en les produccions del Principat la "insolència" que, per exemple, troba en Pedro Almodóvar a Madrid. "El seny català pot més que la insolència. A les pel·lícules catalanes, no hi veig res en contra del poder polític o la sexualitat dominants", digué. L'historiador català veu "normal" que els directors mallorquins hagin de sortir de l'Illa per triomfar, perquè "a l'Estat hi ha 17 comunitats i no hi pot haver tants de centres de producció audiovisual pesada". "Els nuclis del cinema han estat històricament Madrid i Barcelona. Ara bé, les comunitats fan planter amb les seves telenovel·les locals".