Els jardins de Can Alcover foren ahir l'escenari d'un debat sobre cultura, educació i política lingüística entre representants de diferents partits polítics. L'esdeveniment, organitzat per l'Obra Cultural Balear, inclogué la participació d'Aina Díaz (EU), Nanda Ramon (PSM-IV-ExM), Tòfol Vidal (PP), Lluís Maicas (PSIB-PSOE), Rafel Ballester (CxI) i Jaume Payeras (ERC), i fou moderat pel periodista Rafel Gallego. Un dels pocs punts de coincidència de la vetlada fou la necessitat de delimitar amb claredat les competències de cada institució. Mentre que Rafel Ballester va fer bandera del seu "mallorquinisme cultural", Jaume Payeras insistí en la necessitat de "promoure tota la cultura catalana" i destacà la importància de l'Institut Ramon Llull en aquesta tasca. Per part seva, Aina Díaz subratllà la importància d'un finançament "públic" de la cultura, uns doblers que no han d'anar a "espectacles on es faci patir animals", com són les corrides de bous.
Tal vegada fou Nanda Ramon la que més insistí en la importància d'"aclarir les competències", "sobretot perquè hi ha temes que tothom vol enllestir, mentre que d'altres ningú no els vol asumir". A més, la representant del PSM lamentà "la inexplicable burocratització del Consell de Mallorca, l'únic que té les competències de Cultura".
Lluís Maicas proposà "un pacte per la cultura"; en canvi, Tòfol Vidal donà la seva interpretació del programa cultural del PP i apuntà que la seva formació "defensa les subvencions" públiques.
Llevat del tema de les competències, els discursos dels polítics foren llançats enlaire en solitari, sense acords entre ells, i el que és més important, sense propostes concretes. Com es pot fer per delimitar les competències esmentades? Quines serien les passes a seguir si es volgués enllestir un pacte per la cultura? Com s'han de gestionar les subvencions? Totes aquestes preguntes quedaren sense resposta.
Llengua i educació
La qüestió de la llengua fou sense dubte el plat fort del vespre. L'estrella en aquest bloc de debat fou Tòfol Vidal, qui defensà que, malgrat que "hi ha d'haver una certa estandardització, és evident que un eivissenc no pot entendre un menorquí". Per això, és necessari disposar de "llibres escrits" en les diferents variants dialectals. La rèplica de Rafel Ballester no es va fer esperar i el representant de CxI reclamà llibres escrits en el seu pollencí natal.
Llevat del moment còmic, tots els polítics remarcaren el perill que suposaria per al català una victòria del PP, triomf que també afectaria una educació que en cap moment no pot escapar del debat lingüístic. I fou precisament en el camp del bloc dedicat a l'educació on hi hagué una altra coincidència: tothom destacà la necessitat d'augmentar el finançament per millorar la qualitat de l'ensenyament, un ensenyament que, per Tòfol Vidal i Rafel Ballester, és fonamental perquè els ciutadans siguin productius econòmicament en un futur. Així i tot, hi hagué veus que parlaren d'integració i d'igualtat.