Hi ha vida més enllà dels 30!

La feina, la hipoteca, les presses, tenir la casa enllestida, els infants, els problemes... totes les petites grans coses que fan part del dia a dia de qualsevol ciutadà dificulten sobremanera desenvolupar aspectes de les persones que haurien de formar part del conjunt d'allò que s'entén com a drets humans. Quins són? Bàsicament la capacitat de crear i de somiar que té tothom.
Les coses empitjoren a partir dels 30, quan els estudis són una etapa ja llunyana i es parla amb els amics molt més a través de Facebook que davant una bona cervesa, en un bar. Si quasi no queda temps per a res, com s'ha de fer, per muntar un grup de música i treure un disc?

"Quan estàs en un moment creatiu has de moure allò que fas, perquè, si no, les idees es queden en aigües estancades", explica Glòria, una de les components del grup mallorquí Marlovers, que avui presentarà el disc Non stop dreaming a Sart (Inca), a partir de les 23.30 hores. Aquest treball ja porta un títol prou significatiu per entendre de què s'hi parla: No t'aturis de somiar. Marlovers està format per Marina Mullor (veus), Glòria Pujulà (veus), Simó Reus (guitarra), Eugenio Blanco (bateria), Guillermo Bauzá (baix) i Carlos González (guitarra), un grup d'amics que ha passat dels 30 i que treu el temps de davall les pedres per dedicar-se a la música.

Els orígens de la banda es remunten al 2005, encara que el seu primer treball discogràfic ha nascut enguany. Això sí, la trajectòria de les maquetes de Marlovers no té res a envejar a cap altre grup. Han estat tres vegades semifinalistes del Projecte Demo del FIB, i arribaren a la final dels concursos Festival Contemporània i Sonopalma.

L'any 2007 foren elegits una de les millors bandes d'indie pop per Pop eye. El seu primer concert fou a la IXFira del disc de Mallorca, i han arribat a tocar a llocs tan emblemàtics com la sala Enterprise de Londres. "No som més que un grup d'amics que un dia començaren a fer cançons", diu Marina Mullor. "Les primeres maquetes les gravàrem a casa i ens decidírem a penjar les cançons a Internet, on vàrem obtenir una resposta de la gent que no ens esperàvem", afegeix la cantant, que, a més de compaginar la música amb la feina, també l'ha de fer compatible amb la seva filla. "És molt dur treballar, ser mare i tenir inquietuds. Arriba un moment en què et demanes on quedes tu, en tot això; llavors, has de trobar el camí per recuperar-te com a persona", comenta.

Les cançons de Marlovers són "aferradises, de pop alegre i fàcil d'escoltar, amb una estructura clàssica", assenyala Guillem. "Tenim el mateix estil des fa anys, perquè no ens agrada anar amb les modes, sinó que feim, en tot moment, allò que que volem nosaltres", prossegueix Eugenio.

Quines són les aspiracions d'aquest grup amb un disc al mercat? "Volem continuar passant-ho bé", diu Simó, sense dubtar-ho ni un moment. "Que una discogràfica s'hagi interessat per nosaltres ja és molt", diu Guillem. Non stop dreaming ha estat editat pel segell Clifford Records, encara que els Marlovers han hagut d'assumir-ne la meitat de les despeses. Aquest EP veu la llum en vinil, un format que torna a guanyar adeptes després d'un temps a les fosques. La raó? "Fer qualque cosa bonica i estètica, que ja és molt", assenyala Marina. A més, Elephant s'implicarà en la distribució.

Les cançons de Marlovers parlen de sentiments, però no només d'amor. També hi són presents les petites coses de la vida quotidiana, i totes les coses i pensaments que els puguin passar pel cap. Encara queden coses per cantar, i les que ja estan cantades sempre es poden veure d'una altra manera.