Lluitar des de l'art

Newsha Tavakolian (Teheran, 1981) no és una artista corrent. Però no perquè ella ho vulgui així, sinó perquè desenvolupa la seva tasca a l'Iran, un país en el qual la política i la societat viatgen a ritmes molt diferents. Malgrat la seva joventut, aquesta fotògrafa iraniana ha aconseguit ser una de les artistes més destacades de l'Orient Mitjà, i tot sense renunciar a la reinvindicació que suposa una perspectiva femenina militant. Les seves obres, a mig camí entre el fotoperiodisme i les arts visuals, no parlen de grans esdeveniments, sinó de les petites coses del dia a dia. Actualment, treballa com a corresponsal a l'Iran per a publicacions tan importants com Time Magazin, Newsweek, Stern, Le Figaro, New York Times Magazine, Der Spiegel, Le Monde, NRC Handelsblad i National Geographic.

Es Baluard serà el proper dijous, a partir de les 20 hores, l'escenari on Tavakolian oferirà una conferència per parlar de la seva experiència i dels reptes que els joves creadors tenen a l'Iran. L'esdeveniment està organitzat per La Caja Blanca, que també va dur una vídeo-instal·lació al passat Palma Photo. Per a aquelles dones que vulguin ser artistes a l'Iran, el principal problema "és la llibertat d'expressió", afirma Tavakolian. "Cada dona cerca la seva pròpia manera d'expressar-se i eludir les represàlies que podria provocar el fet de no complir les regles". Unes regles que, per exemple, prohibiexen a les dones coses tan senzilles com cantar, una activitat que el Govern considera massa "libidinosa". "La censura és un problema que s'ha d'arreglar, però això requereix molt de temps".

Malgrat tot, la política no pot sufocar totes les ganes de canvi que experimenta la societat iraniana. "La cultura i la societat iranianes s'estan obrint a una velocitat imparable", apunta Tavakolian. "La gent està en contacte amb altres cultures, perquè viatja i veu televisió per satèl·lit. No tots els canvis són positius, però hi ha molt més lloc per a les dones si es compara amb la situació de fa 14 anys, quan jo vaig començar la meva carrera", afegeix. El dia a dia de Newsha a Teheran és molt senzill, com el de qualsevol artista a qualsevol altra part del món, encara que amb una particularitat. "Tinc un petit estudi al centre de Teheran, amb una al·lota que fa feina amb mi. El meu estudi també és un refugi per a animals abandonats. No aturam mai!" Aquesta valenta dona començà a treballar amb només 16 anys a la revista feminista Zan i, des de llavors, no ha aturat. "Vaig arribar a treballar a 12 diaris, però la majoria han estat tancats per les autoritats iranianes per desafiar les restriccions dels censors".

Malgrat la censura, la manca de llibertat i la dura situació política, considera que les dones iranianes "no estan geloses" de la situació a Occident. "Som conscients que ens trobam a llocs molt diferents i que en tots dos hi ha avantatges i desavantatges". "Les dones de diferents parts del món tenim els nostres propis ritmes, prioritats i necessitats. En molts sentits, les dones de l'Iran passam pel mateix que va passar a Occident fa 200 anys". Tampoc no es planteja anar a viure fora del seu país per millorar les seves condicions creatives i de vida. "De moment, vull continuar aquí. Necessit quedar-m'hi per viure allò que viu la generació de dones de la qual form part i a la qual represent. La seva lluita és la meva lluita".