En només quatre anys, les partides que les administracions públiques destinen a la promoció i preservació de la llengua catalana han quedat aniquilades. Aquesta tendència s'inicià el 2011 amb l'entrada de José Ramón Bauzá al Consolat i la decisió de Govern balear, Consell de Mallorca i Ajuntament de Palma de suprimir del seu organigrama les direccions generals encarregades de Política Lingüística. D'aquesta manera, quedaven diluïdes les aportacions particulars a la divulgació de la llengua pròpia i s'incloïen dins els pressuposts totals del departament de Cultura.
El cas més fefaent el trobam al Consell de Mallorca. La setmana passada, el departament de Vicepresidència, Cultura, Patrimoni i Esports anuncià una retallada del 40% per a la partida de Normalització. La Conselleria que encapçala Joan Rotger hi destinarà enguany 530.402 euros. Ara bé, aquestes retallades han estat progressives i no només han afectat durant un any. Si ho comparam respecte dels pressuposts del 2010, la tisorada del Consell per a la promoció de la llengua pròpia és del 68%. És a dir, en quatre anys, ha passat d'1,6 milions d'euros als 530.000 actuals.
Un fet gairebé semblant es dóna al Govern balear. L'any 2010, hi havia una Direcció General de Política Lingüística amb un pressupost propi de 6.237.602 euros. D'aquesta assignació, 1,1 milions corresponien a despeses de personal i corrents en béns i serveis, que a dia d'avui encara es mantenen. Els 5 milions d'euros restants eren destinats a activitats generals i ajudes per a la promoció i difusió de la llengua catalana. Enguany, aquesta partida està unificada dins el nou Consorci de l'Institut d'Estudis Baleàrics, que gestiona la promoció de la cultura a l'exterior, i també el Cofuc.