L'historiador i filòleg Jaume Amengual publica el llibre ‘La verdad de Colom’, una edició en dos toms de l'Editorial Broll des Boll on explica la veritable història i l'origen de Cristòfol Colom. La presentació del segon tom tendrà lloc aquest dimecres, 12 de març, a les 18.30 hores a Llibres Colom (plaça Berenguer Palou, 11. Palma).
La publicació explica la tradició oral de Rafael Bauzá Socías de Can Rafela, nascut a Montuïri, que va ser dipositari de la història de Joan Colom, el veritable Descobridor del Nou Món, nascut a Felanitx i lligat a una antiga família de comerciants, navegants i cartògrafs de Montuïri d'origen hebreu i fenicis, com la de Fenici.
Els dos toms són una reedició millorada, augmentada, amb imatges i amb una nova estructura argumental respecte a dos llibres publicats per Amengual i Bauzá el 1990.
L'arbre genealògic de Bauzá es remunta deu generacions enrere i més de 500 anys, i demostra que baixa de Graciosa Colom, filla de Joanot Colom, instador de la Germània, i descendent del descobridor.
Segons assenyalen, Joan Colom va haver d'utilitzar un nom fals, Cristóbal, per estar proscrit per haver participat a la Revolta Forana del 1450. Va fugir a les muntanyes i va abandonar Mallorca, tornant de tant en tant clandestinament per veure's amb la seva dona a sa Calobra. Ella li va lliurar uns mapes que mostraven l'existència i la ubicació del Nou Món. Colom va oferir aquestes noves terres a Portugal i Anglaterra, sense èxit. Finalment va fer l'oferta als Reis Catòlics, que en van donar l'aprovació. Tot i això, van acabar descobrint la seva identitat, no li van donar el promès -dezme, virreynato i domini- i el van matar. La mare de Rafael Bauzá, que era analfabeta, li va narrar aquesta tradició oral poc abans de morir, un secret que només s'explicava als fills anomenats Joan o Rafel, sense dir res a la resta de familiars.
Amengual apunta també la importància del document Borromei, de 1494, que afirma que «Joan Colom, de Mallorca, va fer servir una astúcia, per causes de política i religió, per demanar l'ajuda de les naus al rei d'Espanya, prenent Colonus Christophorens, de Ligúria, però no era d'allà, era de Mallorca, i es deia Colom».
Així mateix, incorpora la coincidència entre la signatura de Colom i la inscripció en una àmfora trobada al poblat talaiòtic de Son Forners, a Montuïri, així com notables evidències que les cartes de Colom estan redactades en català, signades amb la grafia «Colom», i que els textos castellans escrits per Colom tenen una clara influència lingüística catalana.
Què es pot trobar a cada tom del llibre 'La verdad Colom'?
Al primer tom hi ha la biografia de Rafel Bauzá Socías, un resum de la seva tradició oral familiar, referida a les Balears ia la vida de Joan Colom, el Descobridor, més l'estudi del seu lloc de naixement, la seva família, el seu nom i cognoms, la seva firma, els seus escrits i la seva llengua, els seus topònims, la seva infància i joventut, i el document.
En el segon tom hi ha els comentaris sobre la història de les Balears, la vida de Colom com a guerriller i corsari, el rerefons judaic, els secrets, els intents de mort i la mort, els documents desapareguts, les conclusions prèvies i els indicis mallorquins, l'estudi de la mallorquinitat dels seus màxims col·laboradors (Miguel Ballester -Miquel Ballester-, Bartomeu Colom -Bartomeu Colom-, Diego Colón -Jaume Colom-, i Francisco Roldán -Francesc Rotlán-), i d'altres possibles vint-i-sis balears, l'anàlisi de quatre generacions de Joan Colom, de Graciosa Colom, paral·lelismes entre el Descobridor i Joanot Colom, mapes del Nou Món, el Llibre Copiador, la tradició de Miquel Fullana, genealogia, cronologia i diversos apèndixs.
Quatre apunts sobre l'origen de Colom i la tradició oral de Rafael Bauzá:
- Totes les proves que es tenen fins ara confirmen la història oral i no es troben dades que la desmenten. Les proves i els nous estudis que es fan sobre l'origen de Colom no fan més que confirmar la tradició oral de Rafael Bauzá explicada per la seva mare, que era analfabeta. No hi ha fins ara cap dada que hagi fet descartar aquesta teoria.
- La tradició oral de Rafael Bauzá NO s'ha descartat. El documental de RTVE 'Colón ADN' va analitzar diverses teories sobre l'origen de Colom -inclosa la mallorquina sobre el Príncep de Viana-. Van ser descartades totes excepte la que sosté que Colom seria jueu i de l'arc mediterrani occidental, dades que coincideixen amb la tradició oral de Bauzá.
- Colom no va descobrir Amèrica, perquè ja s'havia descobert abans. La tradició oral afirma que els mallorquins eren navegants excel·lents i l'Escola de Gònia, situada a Montuïri, era el centre dels coneixements nàutics. Segles abans de la data del Descobriment els mallorquins ja tenien coneixement de l'esfericitat de la Terra i tenien cartografiat el Nou Món.
- El document Borromei confirma la mallorquinitat de Colom. El document Borromei afirma que «Joan Colom, de Mallorca, va fer servir una astúcia, per causes de política i religió, per demanar l'ajuda de les naus al rei d'Espanya, col·locant-se Colonus Christophorens, de Ligúria, però no era d'allà, era de Mallorca, i es deia Colom». Giovan di Borromei indica en aquest document que aquesta informació és un secret que li ha revelat Pietro Martire d’Anghiera, milanès al servei dels Reis Catòlics com a tresorer, i que Colom és igual a Colombo, perquè ell ha descobert que viu a Gènova un tal Cristòfor Colombo, llaner, que no hi ha.