Les campanyes arqueològiques realitzades al Pla de ses Figueres de l'illa de Cabrera entre el 2022 i el 2024 han permès localitzar diverses restes del que va ser l'únic monestir de les Illes Balears durant els primers dotze segles de cristiandat, ha explicat el mitjà de comunicació Europapress.
El vicari de Patrimoni Històric i Cultura del Bisbat de Mallorca, Francesc Vicens, i el director de l'excavació, Mateu Riera, han presentat els resultats obtinguts al llarg de quatre anys d'investigacions en una roda de premsa celebrada aquest dimecres 3 de setembre a Palma.
Va ser el 2022, han recordat, quan el Bisbat i l'equip d'arqueòlegs encarregats de les excavacions al Pla de ses Figueres van signar un acord de col·laboració, mecenatge i difusió del projecte quinquennal 'Recuperació, consolidació i museïtzació del monestir bizantí de Cabrera'.
El projecte, que compta amb la col·laboració del Parc Nacional Marítim-terrestre de l'Arxipèlag de Cabrera, té com a principal objectiu conèixer i divulgar com va ser el monestir esmentat a l'Epístola XII, 47 del papa Gregori Magna en una carta escrita l'any 603.
El document, explica Vicens i Riera, parla de l'existència d'una comunitat monàstica ubicada a l'illa de Cabrera des de fa més de mil quatre-cents anys. És l'únic cas de la Mediterrània occidental, han apuntat, en què les fonts escrites i arqueològiques coincideixen en la identificació d'un monestir, l'únic del qual es té constància a les Balears durant els primers dotze segles de la cristiandat. Segons ha indicat el Bisbat en un comunicat, ja s'han dut a terme cinc campanyes arqueològiques, organitzades al voltant de fins a deu dies anuals a causa de la complexitat que suposa que el jaciment estigui dins d'un parc nacional.
A l'àrea on va estar ubicat el monestir s'han localitzat dues tombes i un mur de grans dimensions en un nou àmbit. El mur, de 80 cm de gruix i tres metres i mig de llarg, podria pertànyer a l'església que hi havia al monestir. «Mirarem d'investigar-ho aquest any», ha apuntat el director de l'excavació. Durant les campanyes dutes a terme entre el 2022 i el 2024 s'han excavat tot l'àmbit 'D', així com una de les tombes. Per arribar als nivells de la comunitat monàstica, abans s'han hagut d'excavar unes rases de vinya del segle XIX i les importants remocions efectuades pels soldats de l'exèrcit de Napoleó que van ser captius a Cabrera entre el 1809 i el 1814.
Finalment, han explicat: «Però els resultats en materials no són gaire pròdigs, ens ofereixen una informació important sobre la vida quotidiana dels monjos del monestir, els qui tenien força comunicació amb tota la Mediterrània i que representa el primer testimoniatge d'un monestir de tota la península i Balears d'aquesta època», ha apuntat Vicens.
