El passat divendres, dia 26 de setembre, a les 19.00 hores, tengué lloc a la llibreria Lluna de Palma (General Riera 39 B) la tertúlia dedicada al llibre de poemes Fonaments corcats (AdiA Edicions 2024) de Llucia Serra. Aquest llibre va guanyar el XXXIX Premi Bernat Vidal i Tomàs dels Premis Vila de Santanyí 2024 amb un jurat format per Miquel Bezares, Glòria Julià i Maria Sevilla.
La coordinació de la tertúlia anà a càrrec d’Aina Ferrer, Damià Rotger i Àngels Cardona.
La trobada començà amb la presentació de l’autora, Llucia Serra (Eivissa, 1992), professora i investigadora del grup de recerca LiCETC de la Universitat de les Illes Balears.
Àngels Cardona recordà unes declaracions de l’autora a l’Última Hora on afirmava que «quan no crees, no arrisques» i evocà també unes paraules de Van Gogh: «necessit crear allò que no puc realitzar per anar aprenent com ho puc fer». A partir d’aquestes reflexions inicials, Cardona destacà la relació entre la literatura i el creixement personal, i assenyalà com Fonaments corcats transmet la tensió entre el plaer de crear i el dolor de buidar-se en el procés creatiu.
Llucia Serra confirmà aquestes paraules i explicà que un cop acabat el llibre, l’editor Pau Vadell li suggerí un epíleg per donar-hi gruix i cohesió. En aquesta part del llibre Llucia Serra contà que havia fet el procés invers des de la creació a la reflexió. Per tant, Serra s’escindí en dues parts: per un costat, parlà d’ella com a creadora i, per l’altre, de la poeta que reflexiona sobre el procés creatiu.
Llucia Serra, ben lúcida, insistí en la importància de l’ofici: «Fins que no et tires al fang no ets conscient de si anirà bé. Pots tenir un vers perfecte que sosté el llibre, però necessita un bon revestiment. Cal depurar els escrits i retallar-ne tot allò que sobra». No es tracta, per tant, de tenir només una idea bona, sinó que posteriorment s’ha de fer realitat, aterrar en el paper i enfrontar-se a tots els reptes que implica anar passa per passa. També ens parlà de la importància de la interacció amb els lectors per fer créixer el text literari, d’establir una connexió amb la humilitat en el camí poètic i la necessitat d’entendre la poesia com un mitjà d’expressió i aprenentatge personal.
Llucia Serra compartí l’experiència de l’IES Josep Sureda i Blanes quan la convidaren com a poeta. L’activitat del centre es basà a oferir un seguit de versos a alumnes de 1r i 2n d’ESO, als alumnes de 3r i 4t els poemes complets i també a batxillerat. La idea era fer un concurs d’il·lustracions i els guanyadors quedaven al calendari. Aprofità per explicar com l’havia enriquida l’experiència que li suposà la interpretació particular dels alumnes de les seves paraules.
La tertúlia es tancà en un ambient distès i enriquidor, amb aportacions dels assistents, lectures en veu alta i un intercanvi d’idees i impressions que dotaren la vetlada poètica d’aprenentatge i, potser, de saviesa.
Un tast:
Companys poetes,
només vosaltres llegiu poesia.
Enamorats, li donau cos,
sabent-vos dissortats esclaus
del titubeig
de la seva rialla ondulosa.
Fragment del poema ‘Medea’ de Fonaments corcats.