El director basc Ion de Sosa aborda la incomunicació en la pel·lícula 'Balearic', que s’ha projectat en la secció Oficial Fantàstic del Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.
La pel·lícula narra com el vespre de Sant Joan, un grup de joves entren a una casa amb piscines i són atacats per tres cans, i en paral·lel uns veïns es reuneixen en una vila pròxima per a celebrar l'arribada de l'estiu totalment aliens a la situació.
Aquesta incomunicació a la qual al·ludeix el director es veu en què els dos plans de la pel·lícula no es relacionen, i ha dit que el «patiment dels xavals" en veure's envoltats pels cans no pertorba la reunió.
El director ha explicat que va començar a escriure la història en el 2019, i ha dit que té a veure més amb «la crisi de la mitjana edat» i pensar en qui era de jove i si en l'edat adulta està satisfet a nivell de compromís social.
Per a això, ho ha fet a través d'una classe alta «una mica caricaturitzada i poc realista» per a imaginar la decadència que convé a la pel·lícula.
«A vegades sobreviure és tan difícil, que un es torna més impermeable als mals dels altres», ha subratllat Ion de Sosa, que no veu tant una crítica sinó una caricatura a aquesta classe alta.
Trobar foscor a la Mediterrània
L'actriu i música Cristina Rosenvinge ha assegurat que li va encantar la idea de «trobar foscor a la Mediterrània» --està rodada en la costa alacantina--, i ha considerat el cinema d'Ion de Sosa valent i necessari.
Situada a les Balears
El director del film explica que: «Les illes Balears varen atreure a artistes i bohemis des de la dècada de 1950. Abans que comencessin a obrir les discoteques i els clubs en els anys 70 ja es respirava un ambient peculiar, en el qual una mescla de jetset, hippies, gais i famosos internacional es passejava i congregava allí́ de manera espontània».
«Aquesta mescla heterogènia de persones estiueja encara avui a les illes, on hi ha imponents viles per als turistes o residents d'alt standing. És en dues d'aquestes viles on transcorre Balearic», explica.
«És una pel·lícula estival sobre les bretxes intergeneracionals, la desigualtat entre classes i les barreres que es creen perquè aquest ecosistema perduri, mostrades a través d'una tarda de paella trencada per un dolor que traspassa el real».
![[VÍDEO] Francesc Marc Álvaro esclafa Jorge Campos: «Es pot ser ultra, es pot ser fatxa, però no necessàriament s’ha de ser ruc»](https://uh.gsstatic.es/images/placeholder-preview.webp)