El dissabte 25 d’octubre es va celebrar un esdeveniment musical al recinte de Son Fusteret, a Palma, on el grup Oques Grasses va oferir el seu darrer concert a l’illa dins la seva gira final, anomenada Coda. Aquesta paraula prové del llatí i significa «final». Tanmateix, musicalment, coda és la secció final d’una peça, un epíleg que tanca tota l’obra. Per aquest motiu, hi ha rumors que, després d’aquesta gira, el grup podria fer una aturada indefinida o fins i tot separar-se. Cal dir, però, que des de Halley Records, el seu segell discogràfic, han afirmat que no hi ha cap comunicat oficial que confirmi aquesta aturada. Per tant, només ens queda esperar per saber què passarà finalment. Aquesta gira acabarà aquest dissabte, dia 1, al circuit de Montmeló, amb totes les entrades exhaurides, en el que s’espera que sigui un dels concerts més multitudinaris de la banda catalana.
El concert de Son Fusteret va començar amb les actuacions de Bona Ventura i Blu Nana, que van transmetre el bon rotllo habitual de les seves cançons al recinte de la ciutat. Tot havia d’acabar amb el concert d’Oques Grasses a les 20.00 h, però no va començar fins passades les 20.40 h. Més de 9.500 persones van omplir el recinte, amb ganes de gaudir del que podia ser el darrer concert del grup a Mallorca. I va començar bé.
Inicialment, van arrencar amb Molta tralla, una cançó del seu darrer disc, molt animada i ballable, on el grup va mostrar molta energia i el públic s’ho va passar increïblement bé. Els inicis del concert van ser el millor de la nit, amb moments musicals com el rap a Com està el pati o alguns dels seus himnes, com Cançó de l’aire, que van sonar de meravella i van fer ballar i cantar el públic a ple pulmó.
No obstant això, el concert va anar de més a menys, cosa que mai no és adequada en un directe. Van passar algunes coses preocupants des del punt de vista musical, com oblidar parts de les lletres d’algunes cançons o fer arranjaments musicals que convertien temes mítics en versions acústiques o més lentes. Això no és dolent en si mateix, però el grup ja té prou cançons més suaus per crear una corba d’intensitat variada, i hauria estat millor aprofitar els seus grans èxits per fer-ne versions més ballables, un estil molt propi d’Oques Grasses.
A més, el cantant Josep Montero va intentar connectar amb el públic, però en algunes intervencions —com a la introducció de Córrer pels camps— ja va advertir que no se la sabia bé. I tenia raó: es va equivocar en una estrofa i ho va comentar mentre la interpretava. Finalment, com és habitual als seus concerts, van interpretar algunes versions d’altres artistes, però en aquest cas va semblar un excés, i el públic no semblava gaire entusiasmat amb aquestes versions (de Coyote Dax, La Oreja de Van Gogh o Mago de Oz, entre d’altres; només amb Ska-P la gent es va animar de debò). El concert va acabar amb La gent que estimo, amb la qual van tancar la nit de manera molt bonica.
En definitiva, va semblar un concert més per al grup, amb la sensació que ja l’havien fet tantes vegades que no tenia una importància especial per a ells. Va semblar, simplement, una nit més sobre l’escenari. Tot un llàstima per a un grup importantíssim per a la música en català dels darrers anys. Tot i així, estic segur que al concert de Montmeló oferiran un espectacle increïble per acomiadar-se d’aquesta gira… o potser d’alguna cosa més.