El passat divendres, 31 d’octubre, a les 19.00 hores, tengué lloc a la llibreria Lluna de Palma (General Riera, 39 B) la tertúlia dedicada al llibre de poemes Defensionari (Nova Editorial Moll, 2025) de Llucia Palliser, amb gravats de Carles Moll i epíleg de Sònia Moll Gamboa. La coordinació de la tertúlia anà a càrrec d’Aina Ferrer, Damià Rotger i Àngels Cardona.
La trobada començà amb la presentació de l’autora, Llucia Palliser (Maó, 1971) de la mà d’Aina Ferrer, la qual destacà, de bon començament, que el poemari presenta una obertura, és a dir, un punt de comunicació que està totalment lligat amb el disseny que ha fet Damià Rotger en el llibre físic, que recorda una malla. D’altra banda, també subratllà que hi ha una reivindicació de l’estima i l’acompanyament davant el dolor i el patiment.
Ferrer aprofità per esmentar dues citacions clau del llibre: la d’Albert Camus, Le mythe de Sisyphe, i la de Sant Agustí, perquè representen dos extrems, és a dir, fugir de la roda de fer sempre el mateix per entrar en rebel·lia i començar a avançar. Entre l’amor i la monotonia, hi ha un relat que es configura de manera molt destra. Tot comença amb la idea que tots som, de qualque manera, vulnerables, i a partir d’aquest sentiment de dolor i vulnerabilitat, la paraula es converteix en la sortida, dita o escrita. Ferrer destacà que les citacions i la música del llibre contribueixen a confegir-ne el conjunt, i que la part musical és especialment rica en referències.
Per la seva banda, Llucia Palliser qualificà el seu llibre com una mena de purga que parteix d’un trencament emocional molt sobtat i, partir d’aquí, a través de l’escriptura «crida la ferida emocional» i, de mica en mica, «la va cosint». Cada persona pot cercar el remei a la seva manera. En el cas de Llucia Palliser empra la llengua i la paraula i, no cal dir-ho, l’eina d’abstracció que permet la poesia.
A partir d’aquí començà l’estructuració de l’obra que, com és natural, patí canvis i modificacions, a mesura que l’anava gestant. Finalment, hi establí tres eixos: «vulnerabilitat», «provisionalitat» i «evidència», que permeten entendre millor la idea de procés. En paraules de l’autora: «primer et deixes endur, després ets conscient que allò té una data de caducitat o comences a ser-ne conscient i l’evidència és quan dius: això ja s’ha acabat».
Entremig hi ha la part titulada «Do menor», tot recordant que el do menor és una tonalitat musical que convida al recolliment. Palliser comparà el moment amb un fosquet, a un lloc i a una porxada mentre el sol va baixant, mentre es pot ensumar l’olor de l’herba o el blat sec i s’aprofita aquest moment d’introspecció per cridar el mal que un sent. És a dir, compara el dia que cau com per dins també cauen altres coses.
D’altra banda, el poema «Defensionari» vol ser una mena d’imprecació on l’autora, després de la ferida, comença el canvi per encetar una nova etapa que continua amb el «Rescat».
La tertúlia avançà entre nombrosos comentaris i aportacions per part dels assistents, acompanyades de lectures en veu alta, com és habitual. Les observacions i les explicacions varen enriquir les experiències particulars que els presents havien experimentat quan s’endinsaren per primera vegada en l’univers de Defensionari de Llucia Palliser.
Un tast:
sostens el calze auri del qual Dorian Grey
begué el SUTZE emporcat de l’hedonisme
i són les meves venes salades
les que porten el desori de dona ferida.
no cal MIRAR-NOS més
no cal
mirar-nos
més no
cal
mirar-
nos.
Del llibre Defensionari de Llucia Palliser (Nova Editoral Moll, 2025)
