Lloseta es converteix en capital de la poesia en llengua catalana amb la publicació simultània dels dos nous títols de la mítica col·lecció Balenguera de Nova Editorial Moll, creada el 1961 i degana d’aquest gènere a les Illes: el número 192, Un abisme d’impossibles d’Aina Coll, i el número 193, L’ésser i el llamp de Damià Rotger, respectivament, menció especial i premi Vila de Lloseta de poesia. Totes dues edicions compten amb el suport del Consell de Mallorca, així com del Consistori llosetí.
La sala de plens de l’Ajuntament de Lloseta acollirà, dijous 4 de desembre, a les 19 hores, la primera presentació de tots dos títols. Hi participaran el tinent de batle Javier González i l’editor Tomeu Canyelles, a més dels autors.
L’ésser i el llamp i Un abisme d’impossibles també es presentaran dijous 18 de desembre a les 19 hores a la llibreria Quart Creixent, carrer d’en Rubí, 5, a Palma. Acompanyarà els autors el també poeta Pere Perelló Nomdedéu.
Amb L’ésser i el llamp, Damià Rotger Miró (Ferreries, 1981) continua una destacada trajectòria poètica que li ha portat a fer-se amb el premi Bernat Vidal i Tomàs, el Teodor Llorente o el Ciutat de Xàtiva, entre d’altres guardons. Aquesta vegada és el llamp, «entès com a instant, pessic, inspiració, intuïció, calfred», com assenyala ell mateix, que travessa tota aquesta successió de poemes.
A les pàgines d’aquest nou títol de Damià Rotger, el lector hi trobarà ensomnis a un aeroport o les sensacions d’una mudança, ressons dels poetes clàssics i de la mitologia, l’amor i el sexe, referències a Lautréamont o Dickinson, la invenció d’una paraula –‘lletròman’- o un arbre que el mira a Granada. També, la menorquinitat, amb un homenatge a Ponç Pons, el Nadal a Ferreries o l’experiència corprenedora de l’agonia i mort de la mare.
Un abisme d’impossibles és el primer llibre de poemes que publica Aina Coll (Lloseta, 1990), si bé, com assenyala Pere Joan Martorell -llosetí també- al pròleg, ja ens commou «amb la força d’una veu pròpia». Una veu, afegeix Martorell, «lúcida, intensa, carregada d’imatges que es situen entre el cos i el pensament, entre la pell i la filosofia». Destaca també «la maduresa amb que el jo poètic articula aquesta veu».
A Un abisme d’impossibles, Aina Coll s’acosta a la salvació pel llenguatge, la por i la fam, l’absurd -amb una referència explícita a Albert Camus- i els mites clàssics, la fe i la veritat o les evidències i les contradiccions. ‘Els fills que mai tendrem’, ‘tots els llibres que no he llegit’, ‘les llengües que he oblidat’ o ‘records de vides que no has viscut’ són versos d‘un estrany poder suggeridor, que semblen obrir les portes a universos imaginaris o alternatius.
