Arnau Pons, poeta, assagista i traductor de Felanitx, ha estat distingit amb el Premi Ciutat de Barcelona 2025 de Traducció per la seva versió de ‘La Rosa de Ningú’ de Paul Celan. Es tracta d’un dels poemaris més punyents de l’autor i aquesta immillorable traducció ha estat publicada per La Breu Edicions en el marc del projecte d’edició de les Obres Completes de l’autor jueu, un dels referents de la poesia de la segona meitat del segle XX.
Al costat de Pons, l'escriptora Samanta Schweblin, l'artista Antoni Muntadas i l'escriptor Joan Todó han estat uns dels guanyadors del Premi Ciutat de Barcelona, que es lliuraran l'11 de febrer. Schweblin ha estat premiada en la categoria de Literatura en llengua castellana per 'El buen mal', publicat per l'editorial Seix Barral per ser «un llibre que destaca per la seva narrativa, ritme, atmosfera i l'habilitat de mantenir una tensió que no decau».
En Literatura en llengua catalana, l'escriptor Joan Todó ha estat el guanyador per 'La dolçor de viure', publicat també per La Breu Edicions, «un catàleg sobre la tenebrositat i incomoditat ambiental amb una sèrie de relats narrativament esplèndids» i que el jurat defineix, en les seves paraules, com el millor llibre de contes de Todó.
El jurat ha premiat a Antoni Muntadas pel seu projecte 'Tigre de Tasmània: estudi de cas del Museu de l'Extinció' per l’«excel·lència en la hibridació entre la pràctica artística i la recerca científica» en col·laboració amb la investigadora principal de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (Ibec), Benedetta Bolognesi.
D'altra banda, s'ha atorgat el Premi Ciutat de Barcelona d'Arquitectura i Urbanisme 2025 a la urbanització de la Plaça dels Glòries, d'UTE Agence, Ana Coello i Meta Engineering, per la construcció d'«una nova centralitat, no simbòlica sinó operativa, capaç d'equilibrar la ciutat, redistribuir intensitats i incorporar activament els grans equipaments del seu voltant».
Finalment, entre la resta de distincions, es pot destacar que la historiadora Neus Moran ha estat guardonada en la categoria d'Assaig, Humanitats i Història per l'obra 'L'espoli general: La requisa franquista del patrimoni del movimentassociatiu i obrer dels territoris de parla catalana (1939-1978)', publicat per L’Avenç.