El passat divendres, dia 30 de gener, a les 19.00 hores, tengué lloc a la llibreria Lluna de Palma (General Riera, 39 B) la tertúlia dedicada al poemari L’abraçada hermafrodita dels caragols de Bartomeu Bagur Froilan (Viena Edicions, 2025), obra guardonada amb el XLIV Premi de Poesia «25 d’abril» Vila de Benissa 2024. L’acte comptà amb la presència de l’autor i de les coordinadores Àngels Cardona i Aina Ferrer, així com l’assistència d’una quinzena de persones que donaren calidesa a la trobada i, no cal dir-ho, algunes també hi participaren activament.
Àngels Cardona, autora del pròleg de L’abraçada hermafrodita dels caragols, presentà Bartomeu Bagur i oferí una visió general de l’estructura del llibre, que es divideix en diversos trams. El primer, «Nus a la intempèrie», és un diàleg amb ell mateix; al segon, «Tròpics incestuosos», l’autor surt del seu monòleg interior i dialoga amb el seu entorn. Tot seguit, apareix un «impàs» amb el transversal «Sabates desaparellades», en el qual, com explicà Àngels Cardona, es produeix un canvi d’estil cap a un registre més filosòfic i profund. Finalment, el poemari desemboca en «Les tessel·les del mosaic», un tram final que suggereix la construcció pacient d’un mosaic a partir de les petites peces per acabar afirmant que la bellesa i l’esperança van de bracet, sempre sota la imatge simbòlica dels caragols. Seguidament, cedí la paraula a Bartomeu Bagur.
Per la seva banda, Bartomeu Bagur agraí la presència de les persones assistents i les paraules de presentació. Explicà amb claredat i detalls, la història de la gestació del llibre i recordà que aquesta és la seva primera obra publicada, tot i que continua escrivint versos. Relatà que tot començà l’estiu del 2011, quan sentí la necessitat d’escriure sense pretensions, fet que donà lloc a un primer text titulat «Com una antiga cançó», que considerà que era una primera exteriorització del que li bullia per dins. Com a docent en actiu, explicà, que només dedicava un temps limitat a la creació literària.
A l’hivern entre el 2011 i 2012 diversos esdeveniments marcaren la seva entrada a la poesia: la incorporació al centre on feia feina a Santa Maria d’Antònia Maria Fiol, poeta amb qui pogué compartir els seus primers versos; l’amistat amb Miquel Àngel Lladó Ribas, conegut inicialment com a aficionat al futbol a Son Moix i amb qui acabà compartint també la passió poètica, a més del seguiment del R. Mallorca. I, finalment, la seva assistència per primera vegada a una tertúlia de la llibreria Lluna, on retrobà Àngels Cardona, a qui ja coneixia del sindicat STEI.
Bartomeu Bagur explicà que, gràcies a les tertúlies i al contacte amb altres poetes que hi assistien, va anar ampliant el seu món literari. Amb la jubilació, l’any 2017, disposà de més temps per escriure i, l’any següent, començà a elaborar una antologia personal dels poemes que havia anat escrivint des de l’any 2011, va ser una tasca personal, sense la intenció inicial de publicar-los. També evocà l’any 2020, marcat per la pandèmia. Aquell mes de gener va néixer la seva neta i a partir del març entràrem al confinament. Aquella vivència va ser molt estranya, perquè li feren dues operacions, una al mes de febrer i l’altre al mes de març, i va viure aquella sensació que provocava veure els carrers deserts quan anaven en taxi a l’hospital.
En aquest context, destacà la lectura del llibre En un metro de bosque. Un año observando la naturaleza (Turner, 2014) del biòleg i poeta David George Haskell. Aquest autor parla dels caragols terrestres, de la reproducció, del seu caràcter hermafrodita i del ritual de l’aparellament amb una mirada profundament poètica, entesa com un «diàleg amorós» basat en l’intercanvi de donar i rebre. Aquesta obra es convertí en una font clau d’inspiració tant per al títol del llibre de poemes com per l’estil que cercava per expressar el seu món interior.
Arribats a aquest punt, tornà a esmentar Miquel Àngel Lladó Ribas, qui li suggerí presentar el llibre al Premi de Poesia «25 d’abril» Vila de Benissa 2024.
La tertúlia combinà la lectura en veu alta de poemes per part dels assistents amb intervencions i comentaris al voltant dels textos que més els havien colpit. Com sempre, la màgia de les paraules i la lectura d’un bon llibre com és L’abraçada hermafrodita dels caragols de Bartomeu Bagur varen ser les grans protagonistes de la vetlada.
tot apunta en una sola
i mateixa direcció
el blanc perfecte que som
tan irrellevants
tan inflamables
protegits pel no-res
nus a la intempèrie
com aneguets de plàstic
abandonats enmig
de la immensitat de l’oceà
Del llibre de poemes L’abraçada hermafrodita dels caragols de Bartomeu Bagur Froilan (Viena Edicions, 2025).