El passat divendres, 27 de febrer, a les 19.00 hores, tengué lloc a la llibreria Lluna de Palma (General Riera, 39 B) la tertúlia dedicada al poemari El corc de Jaume C. Pons Alorda (LaBreu Edicions, 2025). L’acte comptà amb la presència de l’autor i de l’equip de coordinació -Àngels Cardona, Aina Ferrer i Damià Rotger-, així com d’una vintena de persones que acompanyaren la trobada. La coincidència amb altres actes culturals va fer que algunes persones haguessin de partir abans i, per aquest motiu, no tothom apareix a la imatge de grup.
Damià Rotger s’encarregà de la presentació inicial. Recordà, amb ironia, que gràcies a una conjuminació còsmica es podia tenir l’autor físicament a la llibreria Lluna. Aprofità per recordar que el temps va anar una mica a favor, perquè havien pensat dedicar la tertúlia de febrer a El corc. Quan se li va fer la proposta, se li va demanar si seria a Mallorca qualque darrer divendres de mes i va confirmar que dia 27 de febrer, efectivament, hi seria.
Damià Rotger definí Jaume C. Pons Alorda com una criatura del sublim, una força de la naturalesa o un -animaló-, segons el mateix Pons Alorda. Afirmà que El corc, a títol personal, li agradava molt, perquè s’hi reconeix cent per cent la poesia alordiana, on descobrim la faceta polièdrica de l’autor. Afirmà que a El corc tenim tot l’ADN alordià amb una poesia de la força, de l’eufòria i de la passió. No és, en cap cas, una poesia de la contenció ni ofereix els poemes amb «ditades de melmelada», sinó una poesia celebrativa i amatòria, que dialoga amb altres autors i connecta amb altres llibres. També en destacà la capacitat de tensar l’arc amb la teologia i de convertir tots els elements que maneja en un artefacte polièdric que sacseja i provoca. Subratllà, igualment, la capacitat d’encabir paraules que en altres autors grinyolarien, però que en el cas de Jaume C. Pons Alorda funcionen amb naturalitat.
Tot seguit donà pas a Jaume C. Pons Alorda que agraí la presentació i la convidada. També tornar a apel·lar a la coincidència còsmica que havia fet possible la seva presència, ja que aquests dies participava en un monogràfic dedicat a Biel Mesquida organitzat per la Fundació Mallorca Literària, que començà dijous 26 i acabà dissabte 28 de febrer. Tanmateix, assegurà que igualment hauria vengut a la tertúlia. Recordà que d’ençà de la covid-19 les dinàmiques d’encontre social han canviat molt i qualificà de miracle que s’haguessin reunit una vintena de persones a la llibreria Lluna en un acte literari.
Sobre El corc afirmà que és un llibre molt especial. Si repassam l’autobiografia de Jaume C. Pons Alorda és el llibre número vint de poesia que ha publicat. També recordà que ja duu setze traduccions, la darrera és El príncep negre d’Iris Murdoch, una autora que considera fonamental en el seu vertebrament existencial.
Aquesta tertúlia no necessità incitar el diàleg amb la persona convidada, perquè Jaume C. Pons Alorda sap manejar un auditori de manera magistral. Fins i tot, cosa poc habitual, s’aixecava del sofà destinat als protagonistes de les tertúlies per recitar i interactuar amb els presents, la qual cosa representà un autèntic espectacle de la paraula i de les idees, a més d’algunes lliçons sobre l’art del bon cinema. Naturalment, també hi hagué espai per a preguntes, aclariments i comentaris sobre la seva obra.
Fragment del poema PRELIMINARS:
Llegir és copular,
i escriure és clavar
enforcalls al cos
i telescopis a l’ànima.
Que comenci l’orgia.
Del llibre de poemes El corc de Jaume C. Pons Alorda (LaBreu Edicions, 2025) amb epíleg de Núria Perpinyà.