La figura de Victoria Kent va tornar simbòlicament a prendre la paraula el passat dimecres, 4 de març, a l'Instituto Cervantes a través del teatre. Durant l'acte de depòsit dels llegats in memoriam dedicats a Kent, Clara Campoamor i Elena Fortún, es va representar un fragment de l'obra Victoria Kent o la verdadera identidad de Madame Duval, del dramaturg mallorquí Antonio Miguel Morales.
L'escena, interpretada per la companyia Arte por el Arte Producciones, recrea un dels episodis més singulars de la vida de Kent: els anys en què va viure oculta al París ocupat durant la Segona Guerra Mundial sota la identitat falsa de «Madame Duval». A través del text dramàtic, la jurista i reformadora penitenciària torna a expressar les seves idees, el seu compromís polític i la seva experiència d'exili.
La representació va formar part de l'acte celebrat en la seu del Cervantes a Madrid, on es varen depositar en la Caixa de les Lletres els llegats d'aquestes tres figures fonamentals de la cultura i la política espanyola. L'esdeveniment va comptar amb la participació del director de l'Instituto Cervantes, Luis García Montero, així com la presidenta del Congrés dels Diputats, la mallorquina Francina Armengol.
Els materials han quedat custodiats en les caixes 899, 902 i 913 de la històrica cambra cuirassada del Cervantes. S’hi inclouen documents històrics, primeres edicions d'obres, fotografies restaurades i correspondència personal. La directora de Cultura, Biblioteques i Cultura Digital del Cervantes, Raquel Caleya, va destacar durant l'acte que cap d'aquestes dones va deixar «d’escriure, pensar i sostenir una idea de país», ni tan sols durant l'exili. «Quan el temps amenaça de simplificar, la cultura té l'obligació de custodiar la complexitat», va assenyalar.
Per part seva, la presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol, va subratllar que l'acte no era «només un gest simbòlic», sinó «un acte de responsabilitat amb el passat», en preservar la memòria de figures clau per a la història democràtica espanyola.
El llegat de Clara Campoamor inclou un tom original conservat en l'arxiu del Congrés amb els diaris de sessions celebrades entre el 27 d'octubre i el 8 de desembre de 1931, on es recullen algunes de les seves intervencions més destacades en defensa del sufragi femení. A això se sumen edicions de les seves obres i diversos objectes personals cedits pel seu besnebot, Eduardo Campoamor, entre els quals un rellotge aturat a les 16.00, hora de la seva defunció.
En el cas d'Elena Fortún, el depòsit reuneix primeres edicions d'alguns dels seus llibres i relats —com Celia en la Revolución, Celia y sus amigos o Celia novelista— al costat d'una fotografia restaurada de l'autora presa al començament del segle XX i estudis posteriors sobre la seva obra.
El llegat dedicat a Victoria Kent es completa amb edicions dels seus llibres, com ara Cuatro años en París i De Madrid a New York, a més de cartes personals i fotografies que reflecteixen la seva preocupació per la situació d'Espanya durant l'exili.
La catedràtica Dolores Ramos Palomo, especialista en Història de les Dones, va destacar la «fortalesa interior» de Kent i va recordar que, més enllà de la seva coneguda oposició al sufragi femení en 1931 —que ella defensava retardar—, també va impulsar reformes com la igualtat dels fills nascuts dins i fora del matrimoni, el matrimoni civil o el divorci.
L'homenatge va combinar així memòria documental i memòria escènica: mentre els llegats queden custodiats en la Caixa de les Lletres, el teatre va permetre que la veu de Victoria Kent ressonàs de bell nou davant el públic contemporani.
Per saber-ne més, consultau aquesta biografia de l’advocada Victoria Kent de la Universitat Rovira i Virgili.