El fantasma de l’òpera triomfa a Palma amb un musical de primer nivell que ha estat a l’Auditorium de Palma del 28 de febrer fins al 8 de març, amb totes les funcions del darrer cap de setmana plenes de gom a gom. El famós musical creat per Andrew Lloyd Webber, que resideix a l’illa, fou estrenat el 1986 a London.
Aquest muntatge, dirigit per Federico Bellone i amb direcció musical de Julio Awad, guanyador del Premio Talía 2024 per aquesta versió del musical, ha estat molt ben rebut. Silvia Montesinos n’és la directora resident i també la responsable de la traducció de les lletres, mentre que el vestuari, dissenyat per Chiara Donato, va rebre el premi del públic BroadwayWorld Spain Audience Award en la seva darrera edició.
Quant a la part interpretativa, Daniel Diges (Los Miserables, Kinky Boots) interpreta Erik, el misteriós i turmentat fantasma. Ana San Martín (Mar i Cel, El Médico) és Christine Daaé, la jove soprano enamorada del bell vescomte Raoul de Chagny, personatge a qui dona vida Rubén López (Los puentes de Madison). La direcció musical de la gira és a càrrec de Miquel Tejada. L’espectacle és una producció d’alt nivell: hi participen una trentena d’actors i cantants i setze músics a l’orquestra. En total, més de vuitanta persones fan feina en aquesta proposta artística que s’ha pogut veure a Palma.
Sobre el seu personatge, Rubén López explica que hi ha moments especialment intensos dins l’obra: «Per al meu personatge, el primer moment en què Raoul es retroba amb Christine, quan la veu cantar a l’òpera, és molt important per a ell i a mi m’emociona molt». L’actor també destaca una altra escena clau: «El moment del cementeri, quan Christine va a veure el seu pare i necessita explicar tot el que sent, té una càrrega emocional molt forta».
El més interessant del musical és la posada en escena, amb una part de l’escenari que pot girar 360 graus i que s’utilitza contínuament per fer els canvis de localització, sempre il·luminada de tal manera que aporta profunditat i perspectiva. No només això: aquesta escenografia juga amb molts elements de manera molt intel·ligent. Entre aquests, uns miralls enormes que formen part de la seqüència del carnaval i que ofereixen als espectadors dues visions generals del que està passant a l’escenari. En un altre moment es juga amb diferents elements per donar moviment al que hi ocorre i, de manera molt visual, ens situen als soterranis de l’òpera. Finalment, es llancen de manera molt subtil uns papers reflectants que aporten textura a l’escena. Aquesta posada en escena és un exemple clar que tots els elements utilitzats estan al servei de la història que s’està contant. El mateix López ho destaca: «L’adaptació escenogràfica de Federico Bellone és una autèntica obra mestra; aconsegueix que el públic se senti com si fos dins el teatre i dins la mateixa història».
Musicalment, poc se li pot retreure. Es nota que és una obra molt representada i tots els artistes mantenen sempre el to. La qualitat de les veus secundàries és notable. D’altra banda, la part vocal de l’actriu principal, Ana San Martín, captiva els espectadors amb una veu fina i elegant, capaç d’acoblar-se amb la resta de veus. Daniel Diges, com a fantasma de l’òpera, té moments increïbles, però no acaba de transmetre amb prou matisos la dissonància del personatge i, en alguns moments, resulta un poc brusc. En canvi, la veu de Rubén López aconsegueix trobar els detalls dins la seva interpretació d’un personatge més pla.
Finalment, hi ha escenes de gran dificultat vocal en què canten diverses veus amb melodies diferents alhora. Aconseguir que cadascuna se senti amb claredat i, al mateix temps, s’acobli dins el conjunt és especialment complex. Tal com explica el mateix actor, «hi ha moments en què coincideixen diverses veus amb línies melòdiques diferents i has de tenir molt clar on entra la teva veu i en quin to». Aquestes escenes, probablement les més difícils musicalment de l’obra, estan molt ben resoltes.
En definitiva, aquesta producció de El fantasma de l’òpera confirma per què el musical de Andrew Lloyd Webber continua essent un dels grans clàssics del teatre musical contemporani. La combinació d’una escenografia espectacular, una partitura exigent i una història marcada per passions fa que l’espectacle connecti fàcilment amb el públic. El resultat és una proposta escènica sòlida i molt cuidada que, durant els dies que ha estat a Palma, ha aconseguit captivar els espectadors i demostrar que els grans musicals internacionals també poden trobar una gran acollida a l’illa