Auxili, grup de música valencià que va nàixer l'any 2005 a Ontinyent (Vall d'Albaida), actuarà enguany a l'Acampallengua la nit de l’11 d’abril a Manacor. Per aquest motiu, conversam amb Esteve Tortosa, cantant d’aquesta banda, que ja ha actuat a Mallorca en diversos esdeveniments organitzats per associacions juvenils. Amb lletres i músiques reivindicatives, parlam de música, política i la indústria musical.
-
Al 2018 vàreu tocar al 'Treu la Llengua' organitzat per Joves de Mallorca per la Llengua a Sant Jordi, què ha canviat a Auxili i què es manté?
Com a grup no ha canviat gaire, simplement que ens hem fet una mica més grans. Sempre hem sigut un grup d’amics que venim de l’escola pública. Allà vam formar el grup per les nostres inquietuds adolescents, per intentar despertar una consciència adormida, per defensar la nostra llengua.
Teníem alguns referents als Països Catalans com Obrint Pas i La Gossa Sorda. A través d’aquella música ens vam endinsar, vam fer els nostres discos, a la gent jove li va agradar la nostra música i continuem, per sort, en un món on la globalització és molt dura, on l’art cada vegada és més difícil que arribe a la gent.
L'art en la nostra llengua és complicat que arribe a la gent, sempre ho ha sigut. Però bé, el País Valencià ha canviat un poc, la política ha tingut uns anys d’oasi i ha tornat la dreta a governar, però nosaltres no hem canviat res, nosaltres simplement continuem fent la nostra música com aquells adolescents, intentem millorar els nostres textos, les nostres músiques, traure més cançons, traure més discos.
Però intentem seguir la mateixa filosofia: estar a prop de la gent jove, estar a prop de les organitzacions implicades, amb els valors que representem al grup, com és el medi ambient, com és la defensa de la nostra llengua i el nostre territori. Com diu l’últim disc, 'Aborigen', intentem crear una xarxa aborigen que pensem que és molt important.
- Diria que, com has comentat, es manté el discurs, però musicalment heu anat modificant coses, per exemple afegint elements electrònics. Com ha estat aquesta evolució?
Totalment. Hi ha una evolució en la nostra musicalitat. L'Estevet de quinze anys escoltava una música, l'Esteve de trenta-quatre escolta altres referents. Com parlava abans amb la globalització, t’arriben músiques d’altres parts del món. Pense que a Auxili sempre partim de la música jamaicana i a partir d’ací explorem altres músiques, però com deies, fa temps que escolte hip-hop, músiques urbanes d’altra part del món, que també ens agraden a la banda. L'artista necessita que la seua obra evolucione per a sentir-se realitzat amb ella. Pense que l’electrònica és un camp molt bonic també a explorar sempre sense perdre les nostres arrels.
Ens haguera agradat que les cançons que fa deu anys o fa quinze anys hagueren caducat i que la gent jove tinguera altres problemàtiques actuals. Però la gran problemàtica, com és la defensa de la nostra llengua, la defensa del drets bàsics, del nostre territori, l’especulació i defenses bàsiques com que la gent s’estime com vulga i se senta com vulga, pense que això no ha canviat i que encara és pitjor la cosa. Aleshores, és molt necessari el missatge i si podem fer-ho amb altres ritmes que li agraden a la gent jove és perfecte.
-
Com afrontau el repte del directe amb aquesta barreja d’electrònica i música tocada, perquè pareix que molts de grups actuals amb tanta electrònica després costa materialitzar-ho en el directe?
Ens ha passat fins i tot de tocar a un concert d’Auxili i que després els xavals arriben, li posen play a la base i sona increïble. Clar, una base que li poses play i un autotune que t’afina les veus... com competir amb això?
Som un grup que porta quinze anys i que porta vuit músics en directe. Aleshores també hem fet un poc d'adaptació al nou context de l'electrònica. Toquem en directe, però ho reforcem amb sons electrònics que també disparem nosaltres. Pense que la música electrònica en directe també es pot tocar, es pot defensar, i li pots fer arranjaments perquè toque la banda damunt de l’electrònica.
Si tu pots defendre una cançó amb una guitarra i una veu, això és una cançó. Després ja li poses les capes electròniques que vulgues.
-
Recordant aquell concert del 2018 al 'Treu la Llengua' i anant a la política, a les Illes Balears hi governava el primer govern d’esquerres d’Armengol (PSIB) amb el suport de MÉS i de Podem. Ara hi governa Prohens (PP) amb el suport de Vox. I al País Valencià ha passat més o manco el mateix. Què creus què ha passat i què ha fallat en els governs d’esquerres?
Auxili sempre hem sigut un grup que políticament sempre hem estat molt al damunt, ens interessa molt la política i sempre l’analitzem molt. Per aquells anys nosaltres vam traure un disc que s’anomenava 'Tresors' i al País Valencià governava l’esquerra i aquí tothom deia que la música en valencià estava millor que mai, que estàvem molt bé.
Va haver un boom en aquells anys i després ens vam afonar. Sempre hem sigut un poble que hem hagut de defensar la seua llengua, igual que el de les Balears, perquè saps que sempre ha estat en perill. Aleshores, en aquell disc publiquem una cançó que es diu 'Pàgines negres' i deia «tornen dies de dol», i la gent es va sorprendre. Però nosaltres teníem clar que tornarien aquests pàgines negres. Al 9 d’octubre, les manifestacions, la gent continuava rebent violència, res havia canviat.
Nosaltres ja ho advertíem: Tornaran, perquè mai se n'han anat. Ací és on està un poc la crítica. Quan l’esquerra ha pujat al govern ens hem assentat una mica tots, no sols políticament, sinó moltes organitzacions que sempre han anat a la contra.
Què passa? Que quan torna la dreta, no sols perds la política, sinó tot l’entramat social que havies generat durant anys. I pense que hi ha poca autocrítica a l’esquerra. Jo no em considere partidista perquè pense que has de ser intel·ligent i quan no t’agrada una cosa canvies el vot o no votes.
Al País Valencià pense que hem deixat passar una oportunitat, l'esquerra ha governat amb por. Està clar que tens un tripartit no depèn d’un partit, depèn de tres, i tots intenten estirar. S’ha governat amb por: Alerta que no et diguen català!. I així s'han desaprofitat oportunitats de parlar clar. Pense que durant estos anys d'esquerres s’han amagat alguna bandereta que altra.
-
Hem parlat de música i de política; crec que no hi ha altra cosa més lligada a aquestes dues temàtiques que preguntar-te sobre la pròpia indústria: festivals, el fons KKR...
Et donaré una exclusiva: Auxili, confirmat al Viña Rock 2026. I sabem que ens cauran comentaris negatius a les xarxes. L'empresa que està al darrere ja no està lligada amb cap fons armamentístic israelià, ho han assegurat davant notari i tenim la certesa que no estan relacionats amb KKR.
Auxili hem anat a qualsevol concert per Palestina i no aniríem a tocar per a un fons d’inversió armamentístic. Som treballadors mileuristes i ens llevem la nostra feina per ideals.
Jo cante per defensar la meua llengua. Jo cante per defensar diversos temes pels que no ens han contractat en altres festivals durant tots aquests anys. L’únic festival que ens ha contractat ha sigut Viña Rock, i no només Auxili, també cantants en eusquera i en gallec. I si mires avui dia els altres festivals no hi ha ni una dona contractada en el cartell, ni un grup cantant en català, ni un grup cantant en eusquera... I pense que la sortida del fons d'inversió KKR és una victòria popular.
Si puc cantar en valencià a Villarrobledo, davant de milers de persones, i és el festival que porta set anys contractant-me i confiant en la música en català, continuaré anant, sempre que no hi haja fons israelians darrere.
A més, és molt complicat saber què hi ha al darrere d’un festival. La notícia ha eixit ara però jo vaig tocar els últims dos anys en Viña Rock sense saber-ho. Si vols, parlem d’Estrella Damm i d’on ve la família… Hi ha xicotetes coses a investigar, aquí ningú s’ha fet ric treballant.
Al final, com a consumidor pense: si t'has de carregar un festival, qui ha de renunciar-hi és el públic, no l’artista. L’artista el que ha de fer és anar-hi i cobrar el catxet i que el festival estiga buit.