Aquest passat 1 d’abril, a les 19 h, es presentà a la llibreria Espirafocs d’Inca la novel·la Nits sense ales de Pere Joan Martorell (Pagès editors, 2026). Carme Lorente, de la Fundació Cultural Es Convent, en les paraules introductòries, destacà que presentar un llibre és sempre motiu de satisfacció dins el món cultural. Per aquest motiu, tot d’una volgueren col·laborar en la presentació de la novel·la a la llibreria. En destacà la qualitat de l’obra i rellegí aquestes paraules amb què s’està divulgant el llibre: «Nits sense ales és una novel·la sobre la vulnerabilitat, sobre la necessitat de salvació i la impossibilitat de guarir-se del tot. Una història on les nits són llargues, on els sentiments s’entrellacen i estimar pot ser també una forma de caure en l’abisme.»
Tot seguit, Lluís Maicas passà a presentar Pere Joan Martorell. En destacà que la seva obra és extensa i que excel·leix en tots els registres. Discrepà de l’autor quan ha afirmat que és incapaç de crear mons alternatius perquè, segons el seu parer, tot i que la novel·la s’ajusta a una realitat concreta, l’art o la vida parteix d’aquesta realitat concreta i la manipula, i no arribam a tenir clar on s’acaba la realitat estricta i on comença la seva recreació de la realitat. Per tant, Maicas considerà que això és, precisament, crear mons, i que Pere Joan Martorell ho fa en cada narració.
Després d’aquestes paraules, la presentació es basà en un diàleg entre el presentador i l’escriptor, que començà amb la qüestió següent: què són les ales de la nit? L’autor parlà d’un dels personatges principals, na Judith, amb problemes mentals importants, que està reclosa en un centre de trastorns de conducta i representa una de les veus d’aquest llibre. El títol està vinculat a na Judith i des del primer capítol, «Judici final», fa l’ullet al lector perquè el darrer capítol es titula «Nou apocalipsi». Són els únics capítols que duen títol. Amb el primer i el darrer capítol es fa servir una tècnica circular per fer entendre al lector que el principi és el final. Na Judith necessita unes ales, és a dir, somia tenir-ne per volar, perquè se sent com un ocell dins una gàbia.
No cal contar res més, perquè si teniu interès per la temàtica, trobareu a Nits sense ales un bon camí per endinsar-vos en un món i unes persones que existeixen amb trastorns de conducta, tot i que probablement també faran sentir-vos una mica incòmodes.