- L’artista Plan-ET presentarà el seu nou EP, anomenat Ben viu, de quatre cançons durant l’Acampallengua 2026 a Manacor, el seu poble. En aquest EP, torna al seu estil inicial que havia trencat al el disc passat, ple de col·laboracions que experimentava altres sonoritats amb artistes tan diferents com Tomeu Penya, Fades o Júlia Colom. En aquest EP, Plan-ET fa música electrònica en el seu estudi amb la seva música més reconeixible. Per tot això, vàrem quedar per la zona interior de Mallorca a conversar sobre la seva música i el seu directe.
Primer de tot, Jaume, o Planete, o Planet, què prefereixes?
Planet, Planet està bé.
- Doncs és l'única que jo mai hagués dit. Però jo faré feina perquè tothom que conec digui Planet.
Segurament tothom deu dir Planete i Planet, els dos.
- Fa uns anys que vas anar a l’Acampallengua. Però, sempre hi ha aquesta cosa que la música electrònica o urbana queda pel final. A jo també m’agrada, però com ho veus com a artista, això d’haver d’aguantar fins a les 3 per començar i acabar a les 5?
A l’Acampallengua, la primera vegada que vaig anar, potser era en plan el darrer artista, que sabem que és tralla. A jo m'és igual perquè me'n vaig a la festa també. Però, ja de cada pic, me costa més aguantar fins tan tard. Però bé, jo ja encantat. A jo m'agrada fer el darrer show, ja estic acostumat, ja sempre he estat com el darrer, amb un tancament total.
Sí que és veritat que, no ho sé, per ventura la millor hora és com a les 11 o les 12, no? Que és quan toca na Maria Jaume, que segurament és quan hi ha més gent. A aquestes hores hi ha nins petits, gent més major, i segurament a les 3, la gent més major i els nins més petits ja no queden. Però bé, és per l’estil de la música, però m’agrada aquesta hora igualment.
- Ho deman també perquè crec que hi ha, socialment, una forma d’entendre que algunes músiques no són per escoltar sinó per passar-ho bé.
Exacte, sí.
- Però, tu ho sents així o quan tu estàs creant també penses en si fas música només de festa o per a sentir-la i escoltar-la?
Tota la raó és que, de fet, jo crec que el meu concert són per sentir-ho, no per analitzar-ho, que diguem. Jo crec que les meves cançons i el meu directe, encaixa molt bé en l'hora i en la vibra del moment que estàs allà a un festival, per exemple, en aquest cas. Crec que és quan la gent entén que ho ha de donar tot perquè sap que ja s'acaba i que menys que en tralla, que la gent li agrada que va en rotllo clímax.
- I una altra cosa, jo crec que també està molt associada a alguna música electrònica amb el consum de drogues.
(Jaume somriu)
- Crec que és interessant pensar socialment perquè això passa, perquè potser fa 20 anys s'acaba un concert amb música rock i també hi havia drogues, però ara mateix pareix com que si hi ha música electrònica hi haurà M, hi haurà substàncies les que siguin. Com que a vegades hi ha músiques associades a algunes substàncies… quan estàs en directe allà, tu què veus del públic? Què notes? Com és el públic en aquestes hores?
Jo de dalt només veig gent que s'ho està passant bé i ja està, però si és veritat que quan baix, segons en qui xerri, amb x persona me dona l’enhorabona, ja se nota. Però bé, és el que té. Al final la gent gaudeix de la festa i més segons amb quines substàncies. Jo també faig apologia a pics, a cançons i... és perquè per jo no hi ha cap tabú. Jo quan feia aquestes cançons era per demostrar que no fos un tabú sobre les drogues, de dins les Illes Balears trobes que sí que ho és aquest tema. I ho vaig aprofitar, amb música electrònica, i a nombrar algunes drogues, però fora... donar massa voltes a la gent.
-
Exacte, exacte, sí.
També era durant un moment que jo m'estava passant que m'agradava el flow i xerrar sobre això. Crec que molta gent se veu reflectida en tema de festa, música electrònica , però molta altra gent que li encanta la música electrònica, cançons meves que xerren d'això, com per exemple, Speed 1, Speed 2..., tot, que li encanta la música, però que no s'ha fitxat una clenxa mai, i està bé.
- També ho relacion amb com crees les cançons: quan composes, penses en el directe o en com ho escoltarà la gent, sabent que serà en context de festa i de substàncies?
Quan faig música dins l'estudi és per jo. No penso en directe ni res. Pens en la música que m'agrada a jo, com transmet fer aquesta música, i després, si m'agrada, ja ve el públic.
Quant els directes, depenen de l'hora i del festival, si puc posar unes cançons o unes altres. Si és un concert sobre les 6, la millor tir d'unes cançons més tranquil·les, més pop, inclús directament a guitarra. Però ho plantejo després, els concerts, perquè si és més tard posaré música més canyera i faig mashups perquè siguin encara més electrònics.
- Xerrant amb Esteve d’Auxili deia que és important poder defensar una cançó, encara que sigui electrònica, en acústic. Tu creus que podries defensar les teves cançons així?
No totes, però sí que ja he provat de fer algunes. Bé, mentida, he provat de fer versions que no són meves, de Miquel Serra, de fet. Però que en les meves, jo crec que necessitaria més una banda per fer-ho en directe. De fet, ja tenc amics que m'han dit de formar una banda, cada instrument, cada persona que toqui un instrument del meu voltant m'ha dit de formar una banda, que de moment encara no ho he fet, però ho podria defensar així. Però una cançó ja amb acústic no sé com ho podria fer.
- Bé, allà està el repte.
Sí, sí, qualsevol dia sí. De fet, estic preparant així molt light, a llarg plaç, música un poc més indie, més rock, vull tirar un poc per aquí ara. I jo ja sé que en el futur si faig un concert ho podria muntar bé amb una banda.
- També volia demanar-te pel tema de Mallorca: com és per tu viure de la música aquí? Sembla difícil, més enllà de casos com Antònia Font…
Jo crec que va per temporades. Primer fas molts concerts per quatre duros. En el meu cas va ser així. Tota la primera temporada, tot llevant, volien fer un concert, a pic gratis, i ho fas, ho acceptes, a un aniversari d’un amic, i ho fas.
Després, en el meu cas, col·labores amb discogràfiques, pots arribar a guanyar més doblers, però si és veritat que a Mallorca t'han de voler acceptar. Trobes que ho mereix i fas l'esforç. No només es tracta de tu, sinó de l'equip, un tècnic, un DJ, les discogràfiques. Jo crec que és com una muntanya russa, viure de la música.
- I sobre les col·laboracions: ara n’hi ha moltíssimes, quan abans eren més rares. T’agraden, però en directe a vegades compliquen. Com ho veus tu?
El tema de col·laboracions, la veritat és que és una cosa que està molt en auge i m'agrada bastant dels artistes que ho fan, perquè tots els artistes que t'agraden, canten junts i és com una bogeria.
I jo, de fet, he fet un àlbum de col·laboracions, i tenc la sort que gran part d'aquestes col·laboracions són gent que són amics meus i que venen als meus concerts i les podem fer. Després hi ha col·laboracions d'un altre estil, que no puc dir-li a tothom que vinc aquí i allà, als meus concerts.
- Ja que el concert és al teu poble... serà alguna cosa especial per a tu? Per a l’espectacle? Que ets l'artista d'allà.
Sí, faré un concert molt guapo. Serà un nou directe, presentaré el nou EP. Segurament serà molt còmode per jo, estarà tot el meu entorn, la gent de Manacor, ja me’ls he conec i serà divertit.