Els dies 11 i 12 d’abril del 2026 es recordaran com un dels dies en què l’associacionisme mallorquí demostrà, una vegada més, que hi existeix esperança, compromís i lluita. Una lluita inclusiva i que neix des de l’estima, com digué Nastallat dalt de l’escenari de l’Acampallengua a Manacor.
Tot va començar el matí del dissabte, quan s’obrí la zona d’acampada i es començaren les diferents activitats proposades per Joves de Mallorca per la Llengua arreu del poble. En conjunt, unes 5.000 persones han participat en les activitats desenvolupades per l’associació juvenil, amb l’ajuda de desenes de voluntaris. La cultura ha impregnat el llevant de l’illa de manera inspiradora.
A les 21.00 h de la nit va començar el concert, que és l’activitat que més enlluerna el cap de setmana i que, potser, més mobilitza, però ni molt manco és més important que qualsevol de les altres. Nastallat fou la primera artista de la nit, amb públic que estaba accedint al recinte del concert. La posada en escena de llums i música va crear un espectacle que afavorí que es ballàs ball de bot amb música tocada i llançada, creant un ambient festiu a l’inici del concert.
Més tard, fou el torn de Maria Jaume, que presentà el seu nou disc Sant Domingo Forever, i fou el primer concert a Mallorca per a presentar-lo. Abans de sortir a l’escenari vàrem poder parlar una mica i comentà: «És un disc que xerra molt de Mallorca, de Lloret; és el disc més personal que he fet fins ara». A més, vàrem parlar de la fusió de la música tradicional amb el seu pop més habitual. Així, va explicar que quant al directe, havia duit a terme una posada en escena més complexa: «La idea principal és dur la verbena damunt de l’escenari; hi ha cançons més harmòniques, d’altres més estil verbena i algunes especials com Venen els dimonis, que són pura fantasia; però sí, és vera, la llum, la coreografia i el moviment són elements importants en el directe».
A més, ens trobàvem a un Acampallengua que políticament té uns valors de país, cultura i llengua, i pareix que pàgines negres es tornen a escriure: «No havia tingut l’oportunitat de venir, i és un espai que posa en valor la cultura, la tradició i la llengua. Ara estam en un moment molt complicat, on el PP s’està aprofitant del discurs, reapropiant la mallorquinitat, recordant na Munar, però les seves polítiques no acompanyen aquest discurs». El concert de Maria Jaume sonà especialment bé, creant una posada en escena molt dinàmica i, ja amb el recinte ple, amb ganes de sentir i ballar amb la seva música.
Prop de les 00.00 h, els catalans La Ludwig Band encengueren la nit amb un directe molt espontani i natural. El grup tocà des de cançons més pop-rock fins a diferents estils de folk. També poguérem conversar amb ells abans de la seva actuació, on comentaren, amb el seu llenguatge sempre humorístic: «Manacor és l’única ciutat que val la pena, des d’una perspectiva sociològica, però no podem treure-li la fama de lletja; igualment, mola molt més que Palma». Quant a política, també vàrem poder aprofundir en el seu discurs quant a poder tocar per a Joves de Mallorca per la Llengua: «Davant d’un festival com aquest, que té una raó de ser que va més enllà de la música, preservant la llengua i el sentiment de país de la gent d’aquí per a gent d’aquí, és una cosa autogestionada que, malauradament, ara mateix us està costant més; a aquest pas, en dues generacions no quedarà ni una persona. Per part nostra, estem molt contents de ser-hi, a una bona causa com és el que es defensa aquí».
També comentàrem l’evolució d’alguns dels seus temes del disc passat, on la religió era un eix, i en aquest darrer l’eix central és l’amor. M’agradà comentar que potser són uns avantguardistes, ja que pareix que la religió cristiana ha agafat força a la cultura amb Rosalía o Los Domingos: «Parlàvem de retrocés cultural, i tot aquest retrocés de tornar a buscar la religió, com ho ha fet Rosalía, hi veig una mica de retrocés, de tornar a la tradició, que crec que es relacionen. Potser hem passat de religió a amor; els referents del Quim són dels grans referents de la literatura, i la Bíblia és la número u a Occident, i ara té més anys i més vivències, i ara la seva vida és el seu referent». Pareix que tant crítica com públic estan en línia, sentint que el darrer disc és el més madur i més complex, i ho demostraren a l’escenari durant la seva actuació. Igualment, pareix que ells hi estan d’acord: «Crec que objectivament hi ha un canvi cap a la maduresa musical, tant en sons, estructures i lletres. Ens hem fet grans, hem anat canviant la nostra manera de treballar i la nostra percepció del que està bé o malament; cada vegada sabem fer millor el que sabem fer. El nostre ideal musical que teníem fa cinc anys, en aquest disc és on més ens hem apropat».
Més tard, sortí Auxili amb Diga-li, un grup valencià que va animar la nit amb sons jamaicans propers al reggae, l’ska o el rap, amb alguns elements electrònics. Va ser, sense dubte, el concert més polític, reivindicant tant les problemàtiques d’habitatge, l’auge del feixisme i el genocidi palestí per part de Netanyahu. Varen fer un recorregut per tota la seva discografia, fent el bis del concert amb la seva darrera cançó Lluna per nosaltres, seguint amb Empastre, Valencianotalibans i, finalment, esclatà tot amb l’himne Hui la liem.
Per a acabar la nit, ja quasi arribades les 3 de la matinada, sortí Plan-ET, artista manacorí, que va canviar d’estil musical per anar cap a una música totalment electrònica, més propera a la música urbana com el trap, però també al techno o techno-house. Tot i ser tard, hi va quedar una gran majoria de públic fins al final del concert, que fou a les 04.00 h, on Plan-ET acabà amb una de les seves cançons més espectaculars, amb un estil proper a Skrillex, com és Qui conyo te creus. No obstant això, no faltaren en el seu set cançons del seu EP com Punt de mira, Vici o De res, i cançons d’altres discs com BBY, Tant d’amor o Deliri.
Així acabà la nit, però un Acampallengua no acaba aquí. El dia següent, i amb pluja quasi sense aturar, es varen reestructurar les activitats amb un pla molt adient per poder seguir tot i el clima advers. Abans del dinar cantaire, vàrem poder conversar amb Josep Buades, un dels coordinadors de Joves de Mallorca per la Llengua, que comentà ja l’èxit d’aquesta edició: «Aquest és un any històric; és el primer que organitza un Acampallengua i també un Correllengua, que no només l’organitza Joves, sinó que ho fan més d’un miler d’entitats d’arreu dels Països Catalans. Aquesta edició ha tengut moltes activitats plenes, una gentada per Manacor aquests dies, uns dies meravellosos amb un concert brutal que demostra que la societat mallorquina està compromesa amb la llengua pròpia d’aquesta terra». Igualment, recalcà que «és una pena que les institucions no acompanyin aquest compromís amb la llengua; mentre la societat reclama avançar en drets lingüístics i en defensa del català, el Govern de les Illes Balears fa tot el contrari: perpetuar retrocessos quan estam en una situació d’emergència lingüística».