Acaba de publicar-se Premsa i esport a les Illes Balears, (s. XX), d'Antoni Marimon Riutort, Arnau Company Mates i Pere Fullana i Puigserver, editat per Lleonard Muntaner.
Els autors d’aquest volum reflexionen sobre com a les Illes Balears l’esport es va convertir en un fenomen de masses interclassista que arribà a tots els barris de Palma i a totes les ciutats, viles i llogarets de l’arxipèlag. Les repercussions socials, polítiques, econòmiques, urbanístiques i culturals foren cada vegada més importants i modificaren la manera de viure dels ciutadans i, amb el temps, també de les ciutadanes. En parlam amb Pere Fullana.
Què hi trobarem en aquest llibre, Premsa i esport a les Illes Balears, (s. XX)?
És un llibre col·lectiu fet per un equip d'investigadors d'història contemporània de la Universitat de les Illes Balears, que actualment lidera el professor Antoni Marimon. La idea era fer recerca sobre premsa esportiva i, a partir d'aquí, va derivar en tot un seguit de recerques que ha desembocat en aquesta publicació, que recull pràcticament el 100% dels resultats. Tenim una visió general de l'estat de la recerca de la història de l'esport a les Illes Balears, i també hi ha hagut una mirada a la presència de l'esport a premsa forana o a alguna publicació de caràcter local. La veritat és que el llibre, jo diria que és una aportació molt encertada i bastant justa del coneixement que tenim a dia d'avui sobre allò que sabem de l'esport a les Balears.
La premsa esportiva del segle XX està molt centrada en el món del futbol o realment és diversa i inclou també altres disciplines?
La premsa esportiva a les Balears, com la resta de la premsa, és un fenomen que mereix, de per si, una anàlisi bastant profunda perquè té unes singularitats.
I és curiós, des del final del segle XIX, quan comencen els primers moviments esportius apareixen aquí revistes d'una certa qualitat, com ‘Palma Ciclista’ o ‘La Bicicleta’, entre 1898 i 1899. L'esport és un reflex, també, del nivell de vida i de les condicions en què viu la societat. La societat i l'esport van molt units i, en aquest sentit, hi ha un moment en què el futbol esdevé l'esport de masses, a partir, sobretot, de l'any 20, i això és l'any 60-70, ja pràcticament el futbol acapara el 80% de l'interès.
A nivell de qualitat i de capacitat informativa de la premsa, de les Illes Balears, és equiparable amb el de, per exemple, Catalunya, o el País Valencià, o l'Estat espanyol en general?
Jo el que veig és que hi ha com tres o quatre models de premsa escrita, al llarg de tota la història. Hi ha molta premsa política, la premsa està molt ideologitzada, això està claríssim. El que passa és que després, aquí, aquí i a Catalunya, i a altres llocs, hi ha unes capçaleres molt consolidades, molt de llarga durada. Es tracta d’una premsa més comercial, més plural, encara que claríssimament totes representen, totes tenen el seu mitjà també ideològic, la seva clientela, els seus lectors. Aquests dos models varen acompanyar també la premsa molt especialitzada, i l'esport, curiosament o no curiosament, és una d'aquestes modalitats que interessa. Aquella gent que practica, aquella gent interessada en l'esport pel motiu que sigui… també veuen que això té cada vegada més recepció, té més gent interessada.
També es veu en la premsa esportiva. La qualitat de les publicacions va molt en sintonia amb cada moment històric. Hi ha moments en els quals la premsa esportiva assoleix moltíssima qualitat, en els anys 30, però també es veu que després, els anys 40-50, el paper, la qualitat de les fotos… disminueix.
Per què passa això?
Perquè la societat en aquell moment donava de si el que donava de si a nivell econòmic i a nivell de qualitat del paper…
També hem descobert, que hi ha molta gent del món cultural que en un moment o l'altre es veuen interessats en el món esportiu, i també mereixeria un altre estudi.
En aquestes publicacions que heu estudiat, la llengua dominant és el castellà?
Evident. Totes les capçaleres s'interessen per l'esport molt ràpidament. També les capçaleres, diguem-ne, diàries, ràpidament introdueixen pàgines d'esport, això està clar. La majoria de mitjans són en castellà. Hi ha excepcions, però són molt recents.
És a dir, la premsa forana ha estat, a nivell local, un mitjà que informativament aporta una informació extraordinària de l’activitat esportiva al seu municipi. I són publicacions en català. El que passa és que això té molt d'interès a nivell local, però cal que se'n faci un estudi més general. Per exemple, a Manacor o Sóller hi ha publicacions esportives en català. ‘Foc i Fum’ jo diria que és la primera publicació que s'interessa moltíssim pel tema esportiu i allà trobam una informació riquíssima de tema futbol en versió glosa, en versió sàtira, en versió més, diguem-ne, més bufona, però amb aquell català tan bo del Mascle Ros i d’altres col·laboradors, que són molt interessants, també.