El març d’enguany s’ha presentat el nou llibre del sociolingüista eivissenc Isidor Marí, titulat Es pot planificar la sostenibilitat lingüística?. L'acte de presentació va comptar amb la participació del mateix autor, així com de Damià Pons i Antoni Llabrés, que varen destacar que el llibre és «un recorregut per cinquanta anys d'experiència i trajectòria que presenta una anàlisi clara i exhaustiva de la planificació lingüística com a instrument per protegir i fomentar la llengua en un context global».
El llibre planteja una qüestió central en el debat sociolingüístic contemporani: fins a quin punt es pot planificar la vida d'una llengua. A partir de dècades d'experiència i reflexió, Marí analitza el paper de la planificació lingüística com a eina clau per a garantir l'ús, la vitalitat i la sostenibilitat del català, tot oferint una mirada rigorosa i compromesa sobre els mecanismes de protecció i promoció de les llengües en el món actual.
Es pot planificar, una llengua? Aquesta pregunta, que a principis dels anys setanta semblava gairebé una quimera, ha esdevingut, amb el pas del temps, un dels grans eixos del debat sociolingüístic als Països Catalans. Des de la recuperació de l’autogovern fins a les iniciatives impulsades per la societat civil, la planificació lingüística s’ha convertit en una eina imprescindible per garantir l’ús, la vitalitat i la sostenibilitat del català.
Isidor Marí, una de les veus més reconegudes de l’àmbit de la sociolingüística i distingit recentment amb la Creu de Sant Jordi, traça en aquest assaig un recorregut per mig segle de reflexió i experiència i ens ofereix una visió clara, detallada i compromesa sobre la planificació lingüística com a eina de protecció, promoció i convivència en un món globalitzat.
Marí va explicar al programa Bon Dia i Bona Vida d’Ona Mediterrània que «es tracta d'un llibre que recull tota una sèrie de treballs que jo havia fet entorn de planificació i sostenibilitat i, clar, vaig pensar que en el debat actual que hi ha a les Balears, que es parla molt de sostenibilitat però es practica bastant poc, per dir-ho clarament, presentar en un mateix volum diferents treballs que he fet i que toquen tots els nivells de la feina que s'hauria de fer per assegurar la sostenibilitat de la llengua i de la cultura i de la diversitat lingüística i cultural en general, em va parèixer que era una bona oportunitat per sortir al pas d'aquesta, diguem-ne, confusió que hi ha entorn d'aquesta idea de sostenibilitat».
«D'entrada, el procés participatiu que va obrir el Govern sobre sostenibilitat ignorava els aspectes de sostenibilitat lingüística i cultural, com si no hi hagués cap problema en aquests temes a les Baleares. Va ser l'Obra Cultural que va haver de sortir el pas i reclamar que aquest tema es tengués present, es va fer un informe molt exhaustiu amb 50 propostes d'actuació. I bé, sí, es va integrar la sostenibilitat lingüística i cultural en el debat, però a l'hora de la veritat, més que normalització i sostenibilitat, el que s'està fent és arraconar la nostra llengua amb mesures contràries», remarca el sociolingüista.
Marí també va explicar que «jo crec que normalització i sostenibilitat venen a dir el mateix. La idea de normalització volia dir que hi havia una llengua subordinada que havia d'aconseguir un tracte igualitari, més que més quan és la llengua pròpia d'un territori. I sostenibilitat tal vegada té una idea més àmplia que té en compte no sols estrictament les llengües, sinó els aspectes culturals, mediambientals i de benestar en general».