Els llibres tenen una manera única d’habitar-nos: ens obliguen a imaginar, a construir rostres, espais i emocions amb una llibertat íntima que només la lectura permet. Quan una obra literària es trasllada al cinema o a la televisió, es produeix un fenomen fascinant i, sovint, ambivalent. D’una banda, és una celebració: vol dir que aquella història ha transcendit el paper i ha trobat noves formes d’arribar a més gent, fins i tot a aquells que potser mai no l’haurien llegida. De l’altra, implica una transformació inevitable.
Adaptar un llibre no és representar-lo literalment, sinó reinterpretar-lo. El llenguatge audiovisual té les seves pròpies regles: el temps és limitat, les imatges substitueixen descripcions, i els silencis poden dir tant com les paraules. Això fa que moltes vegades es perdin matisos, però també pot aportar noves capes de significat.
En el cas de la literatura catalana, aquestes adaptacions tenen un valor afegit: contribueixen a visibilitzar una cultura i una llengua que lluiten dia a dia per fer-se un lloc en l’imaginari global. Quan una novel·la en català es converteix en pel·lícula o sèrie, no només explica una història, sinó que projecta una manera de veure el món, uns paisatges, unes veus i unes identitats pròpies.
Tanmateix, sempre ens feim la pregunta: serà la pel·lícula tan bona com ho és el llibre? Hi ha qui pensa que una adaptació audiovisual mai no podrà superar l’espai íntim que genera el text original; que resulta impossible trobar l’adaptació ideal, ja que cada lector s’imagina, a través del llibre, la seva pròpia pel·lícula. Però, al cap i a la fi són experiències diferents.
Podríem pensar que el més valuós és que aquestes històries continuïn circulant, transformant-se i trobant nous públics. Perquè, sigui en paper o en pantalla, el que realment perdura és la capacitat de les històries per a interpel·lar-nos.
Terra baixa (1896, Àngel Guimerà)
Una de les obres teatrals més representades i traduïdes de la llengua catalana i probablement una de les obres catalanes més adaptades de la història. La trama es basa en el conflicte entre la terra alta (idealitzada i pura) i la terra baixa (realista i corrompuda). L’any 1907 se’n va fer una primera versió cinematogràfica i al llarg del segle XX s’han fet diverses pel·lícules en diferents països. L’any 2011, el director Isidro Ortiz i TV3 varen dur a la televisió l’adaptació que Pere Martí va escriure de l’obra.
El mar (1958, Blai Bonet)
Centrada en un sanatori de tuberculosos, aquesta primera novel·la de Blai Bonet ens explica, a través dels monòlegs de quatre personatges, una sèrie de fets que varen passar durant una guerra civil i una dura postguerra. Traduïda també a diverses llengües i havent rebut el Premi Joanot Martorell i el Premi Sant Jordi de novel·la, va ser duita a la gran pantalla pel director Agustí Villaronga l'any 2000. El film va rebre diverses nominacions a premis de prestigi.
La plaça del Diamant (1962, Mercè Rodoreda)
S'hi narra la història d'un procés de pèrdua i de recuperació d'identitat. La història es desenvolupa durant el període de temps comprès entre la Segona República i la immediata postguerra. Un clàssic de la literatura catalana que té registrades fins a 53 traduccions. Va ser portada al cinema l'any 1982 pel director Francesc Betriu. Sílvia Munt va interpretar la Colometa i Lluís Homar va ser en Quimet. Posteriorment se'n va realitzar una adaptació per a la televisió. La novel·la també ha estat portada al teatre.
Mecanoscrit del segon origen (1974, Manuel de Pedrolo)
Novel·la distòpica de ciència-ficció que va tenir un gran èxit, especialment entre els lectors juvenils. És un dels llibres més venuts de la literatura catalana. La novel·la va ser duta a la televisió el 1985 per mitjà d'una sèrie homònima produïda i emesa per TV3 i Catalunya Ràdio també la va adaptar a la ràdio. El 2015 va arribar al cinema amb el nom de Segon origen. El film va ser dirigit inicialment pel director Bigas Luna i, després que es morís, la va acabar Carles Porta.
Mirall trencat (1974, Mercè Rodoreda)
Obra coral que recull la vida de tres generacions de la família imaginària dels Valldaura. L'any 2001, va ser portada a la televisió en una producció de TV3 i Diagonal TV, dirigida per Orestes Lara, sobre un guió de Josep Maria Benet i Jornet. A partir d'un projecte iniciat l'any 1977 i que comptà amb la benedicció de Rodoreda, es creà una adaptació d'un total de 13 capítols.
El perquè de tot plegat (1993, Quim Monzó)
Obra que reuneix trenta relats de l'escriptor. L’any 1995, el director Ventura Pons en va fer l’adaptació cinematogràfica. Es tracta d'un fris minimalista que tracta de la conducta humana en quinze històries diferents, cadascuna corresponent a un segment. Explora temes com el desig, la submissió, l’honestedat, la sinceritat, la passió… Va rebre diversos premis i també nominacions als Goya.
Gràcies per la propina (1994, Ferran Torrent)
Una peculiar família llibertària, una escola repressora, una església i unes forces de l'ordre omnipresents, uns bordells plàcids i uns cafès plens d'escalfor són alguns dels escenaris i personatges d'aquesta novel·la. Aquesta història plena d'humor, tendresa i seducció, obtengué el Premi Sant Jordi 1994 i va ser adaptada al cinema per Francesc Bellmunt el 1997 a mode de comèdia dramàtica. L'escriptor va escriure els guions junt al director.
Pa negre (2003, Emili Teixidor)
Una de les obres més aclamades de l’autor. La novel·la rememora la infància viscuda a Osona durant l'època posterior a la Guerra Civil espanyola. Va rebre els premis Anglada Camarasa, el premi Joan Crexells de narrativa, el premi Lletra d'Or i el Premi Nacional de Literatura. L’any 2010 es va estrenar la pel·lícula homònima dirigida per Agustí Villaronga, la qual obtengué tretze premis Gaudí i nou premis Goya.
Les veus del Pamano (2004, Jaume Cabré)
En català se n'han venut més de 100.000 exemplars i ha estat traduïda a dotze llengües amb un notable èxit internacional. La memòria històrica, la impossibilitat del perdó o la por a l'oblit són alguns dels temes que apareixen en el text. Va obtenir el Premi de la Crítica 2005 i el Premi El setè cel 2007. L’any 2009, TV3 va estrenar una minisèrie basada en la novel·la i dirigida per Lluís Maria Güell i que també va rebre diversos premis.
Wolfgang (extraordinari) (2017, Laia Aguilar)
Va rebre el VI Premi Carlemany per al Foment de la Lectura. Wolfgang té onze anys i un coeficient intel·lectual de 152. Li agrada fer llistes de coses impossibles, esbrinar com es viatja a Neptú, o fabular que es convertirà en un gran pianista. Va ser duta al cinema com a pel·lícula biogràfica de drama i comèdia l’any 2025 dirigida per Javier Ruiz Caldera.