El passat divendres, 8 de maig, a les 18.30 hores, tengué lloc als espais de la biblioteca de Sineu la tertúlia del cicle La Poesia Teranyina, coordinada per Antoni J. Fuster. En aquesta ocasió, el lema va ser el següent: La plàstica de la vida. Imatge de la poesia.
La docent i pintora, Míriam Coll, conduí la tertúlia de La Poesia Teranyina de Sineu cap a un territori que, probablement, la majoria de les persones desconeixen: l’artteràpia. Al llarg de la vetlada explicà en què consisteix aquesta disciplina i proposà diverses activitats que convidaven a la reflexió i a la participació activa dels assistents.
Després d’una breu introducció sobre el tema, s’analitzà la imatge de l’ull que il·lustrava el cartell d’aquesta convocatòria. Els punts de vista i els matisos que hi trobaren cadascun dels presents varen ser una mostra de la diversitat i riquesa que presenta la condició humana.
Cal recordar que, en artteràpia, no és rellevant el resultat estètic de les obres que es produeixen, com tampoc no ho és aprofundir en els traumes personals si un no ho desitja, encara no està preparat o no ho pot sostenir. Més aviat, és una invitació a despertar els sentits i tornar a la realitat a través de l’art. Les persones que fan servir aquesta disciplina volen crear un escenari nou, una realitat diferent que els permeti començar de bell de nou i abandonar allò que els corca per dins. Per tant, l’artteràpia pot ser una bona eina per a la sanació emocional. El fet de crear art ajuda les persones a donar veu a les seves experiències traumàtiques, processar emocions i començar el procés de sanació. És un mitjà segur per a explorar records dolorosos. Per tant, l’artteràpia va més enllà del que seria simplement un acompanyament creatiu, com ens va aclarir la protagonista de la tertúlia.
Míriam Coll llegí en veu alta alguns dels seus escrits que, no cal dir-ho, destil·laven un marcat component poètic. Això no obstant, l’eix central de l’acte es basà en objectes, pintures i dibuixos de creació pròpia per suggerir, analitzar, proposar maneres d’entendre qui som en realitat i quina motxilla emocional penja del nostre ésser.
La tertúlia es desenvolupà en un ambient distès i obert a totes les intervencions i interpretacions, tot cercant el diàleg i l’enteniment.