Sorgiren efecte. Les cridades (estratègiques? desesperades?) de George W.Bush als senadors d’EUA més influents li han donat resultat. La Cambra Alta dels Estats Units va donar en la matinada de dimecres llum verda per una majoria de 74 vots contra 25, al pla de rescat financer.Ara el nou pla serà debatut per la Cambra de Representants i probablement votat avui. En principi, sembla que en aquesta instància del Congrés s’han suavitzat les reticències que van provocar el rebuig de dilluns.
El president George W. Bush va continuar durant tota la jornada d’ahir la seva campanya telefònica per convèncer els senadors –i també alguns congressistes reticents, majoritàriament republicans– de la necessitat d’aprovar aquest pla que permetrà al Govern posar un vedat a la crisi.El paquet aprovat ahir pel Senat manté el desemborsament de 700.000 milions de dòlars previst en el projecte rebutjat dilluns per la Cambra Baixa (228 vots contra 205), però incorpora nous alleugeriments fiscals i altres mesures que beneficien el ciutadà mig.
De la quantitat total, es podran emprar 250.000 milions immediatament i uns altres 100.000 milions si el president Bush, determina que els necessita. El Congrés pot retenir els altres 350.000 milions si no està satisfet amb l’acompliment del programa.Al debat, que es va prolongar durant sis hores a la Cambra Alta, hi assistiren els tres senadors ara en campanya electoral, els demòcrates Barack Obama i Joseph Biden i el republicà John McCain.
Per la seva banda, Bush es mantenia ferm: "El projecte de llei que es presentarà a la Cambra de Representants avui suposa la millor oportunitat d’oferir liquiditat, crèdit i diners de manera que les petites i mitjanes empreses puguin funcionar".
Després d’una reunió amb directius de companyies, Bush va dir que s’estava dirigint a la gent del "cor" d’Amèrica que, segons el seu parer, entenen que la Cambra hn d’aprovar aquesta legislació. "Aquesta qüestió ha anat més enllà de Nova York i de Wall Street. Aquest és un assumpte que està afectant la classe treballadora", va advertir. També va reiterar que "la Cambra de Representants ha d’escoltar aquestes veus". Commovedor.De qualsevol manera, les veus pessimistes no emmudeixen.
El Fons Monetari Internacional (FMI) va advertir ahir del risc elevat que EUA es dirigeixi sense remei a una profunda recessió, després d’haver analitzat els factors que han confluït en l’actual crisi financera que viu el país.Encara que l’estudi inclòs per l’FMI al seu darrer informe semestral sobre "Perspectives Econòmiques Mundials" es refereix a conclusions extretes d’episodis passats de crisis econòmiques, el seu contingut és una clara advertència que Estats Units s’encamina a una profunda recessió en tota regla.
"Alguns aspectes de l’actual situació als EUA se semblen als anteriors moments de tensió financera relacionats amb el sector econòmic que hi va haver seguits per recessions", va advertir l’FMI al capítol 4 de l’informe i titulat "Tensions financeres i desacceleracions econòmiques". De mica en mica, l’horitzó encara no sembla gens clar.
...però les borses europees continuen a la baixa
Tot i el sí del Senat, les borses del Vell Continent continuen mirant a ca seva i els principals indicatius als parquets europeus tancaven a la baixa en la major part de països.La desconfiança en el mercat és evident i els brokers ho viuen cada dia. Així, la borsa madrilenya baixava un 1,61%, en línia amb la resta de places europees, després de perdre les esperances dipositades en un abaratiment del preu dels diners que transmetés confiança en els mercats i les borses.
Concretament, l’Ibex 35 va acabar la jornada en 11.002,30 enters, amb 29 valors en números vermells, cinc en terreny negatiu i un en taules. L’Index General de la Bolsa de Madrid retrocedia així un 1,37% i se’n van establir 1.180,21 en unitats.Els principals indicadors europeus també van reaccionar amb fortes baixades. Londres va retrocedir un 1,8%, Frankfurt un 2,51% i París un 2,25%.
Mentrestant, a l’altre costat de l’Atlàntic, la Borsa de Nova York també accelerava ahir el seu descens al tancament de la sessió i el Dow Jones d’Industrials baixava un 3,22%, a l’espera de les notícies en els alts organismes de l’Estat.Les recaigudes sembla que seran una constant en els propers dies, setmanes o mesos. Els analistes preveuen encara més moviments i per ara, ni tan sols ells es posen d’acord pel que fa a les mesures adequades.