La recessió de l’economia espanyola encara "no ha tocat fons" i és arriscat predir quan "veurem llum al final del tunel". Així explicava el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, la situació en què es troba l’Estat, durant la seva compareixença davant el Congrés. Com a mesura per afrontar-ho, Zapatero destacà que es reduirà la despesa pública en 1.500 milions d’euros respecte d’allò anunciat en els pressuposts generals per finançar així altres partides, com les de la desocupació. Segons Zapatero, aquesta reducció no afectarà "en cap cas" les retribucions dels empleats públics ni els programes de protecció social. De fet, afirmà que els recursos alliberats amb aquesta retallada es podran usar per reforçar altres partides "fortament" afectades per la conjuntura econòmica, com les prestacions per desocupació.
A més, indicà que per ajudar els aturats, el Govern estudia amb els agents socials un seguit de mesures per millorar la protecció per desocupació, incentivar la contractació i fomentar el manteniment de places de treball. Després d’això, el president confirmà que en aquests moments l’economia pateix la "pitjor recessió" de caràcter global de la història recent, i afegí que encara "no hem tocat fons". En aquest sentit, Zapatero entonà també el mea culpa i admeté que Espanya també ha d’aprendre de les seves "pròpies lliçons". Així, reconegué que "ara passam els pitjors moments" d’aquesta recessió, i reconegué que encara no "es noten prou" els efectes de les mesures per augmentar la liquiditat, ni s’han fet realitat els efectes de la inversió pública extraordinària per reactivar l’economia.
Zapatero afirmà que aquests darrers anys "s’han comès molts d’excessos" i que ara els ciutadans paguen "la cobdícia il·limitada" i "l’especulació irresponsable" d’alguns. Quan al final de la crisi, assenyalà que és arriscat predir quan començarà a "veure Espanya símptomes de recuperació", ja que mai no s’havia viscut cap situació així, i que ningú no sap el que passarà, però va tornar a reiterar que l’efecte dels plans posats en pràctica hauria de propiciar indicis "favorables de sortida de la crisi en el tram final d’aquest any". De la seva banda, el president del PP, Mariano Rajoy, acusà Zapatero de ser el culpable de la situació de l’economia, com també de no haver actuat abans per intentar mitigar els efectes de la recessió, i destacà l’alt nombre d’aturats.
A més, el líder de l’oposició es negà a ser "còmplice de la ineficàcia" de Zapatero i li demanà que només el cridi "quan sigui responsable". La resta de grups també va llançar nombrosos retrets contra el president, pel fet d’estar "desorientat" davant la crisi, d’"embullar la troca" i d’amagar-se, a més de no haver pres prou mesures i d’improvisar en la seva actuació. Rajoy acusà l’Executiu d’haver empitjorat la situació de l’economia espanyola "perquè la gestiona malament". "Mentre depenguem de vosaltres no es pot esperar que les coses millorin", insistí, abans de lamentar que "tant de bo l’únic problema d’Espanya fos la crisi". "Vós heu negat la crisi fins fa mitja hora", exclamà Rajoy, que en un moment del debat arribà a respondre a les esbroncades de la bancada socialista amb un "callau-vos". "Qui és l’apocalíptic ara?", demanà Rajoy en revisar el balanç de Zapatero sobre la situació econòmica, que, a parer seu, "no resol res".
La resta de representants d’altres grups no quedà enrere i dedicaren més retrets al president. El portaveu de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, acusà el Govern d’estar "desorientat" enfront de la situació. "Us costa molt entrar-hi a fons", va afegir. De la seva banda, Josu Erkoreka, el portaveu del PNB en el Congrés, retragué a Zapatero que "embullau fil" i "amagau el cap com un estruç". Per la seva banda, el representant d’ERC, Joan Ridao, va exigir a Zapatero "un gran pacte per sumar esforços" semblant al demanat per CiU, i més reformes estructurals. Finalment, el diputat d’IU Gaspar Llamazares va retreure a Zapatero que "improvisi mesures sense cap projecte de canvi".