El món de les finances resulta gairebé opac, i més ho és quan parlam de paradisos fiscals.El concepte de "paradís fiscal" s’aplica per definir aquells territoris o estats que es caracteritzen per l’escassa o nul·la tributació a la qual són sotmeses determinades persones o entitats que, en aquest tipus de jurisdiccions, troben una plena cobertura per desenvolupar negocis o "netejar" grans quantitats de doblers.
En l’actualitat, existeixen 48 "destinacions fiscals privilegiades", segons les llistes publicades per l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), algunes de les quals sonen familiars fins i tot als menys experts en el tema: les Bahames, Barbados, Bermudes, illes Caiman, Suïssa, Gibraltar, Luxemburg, Liechtenstein, Mònaco i Andorra.
La cimera del G20, en la recerca de solucions, ha ratificat una mesura directament relacionada amb aquests països: la seva futura entrada en una mena de "llista negra i grisa", elaborada per aquestes mateixes grans potències. Potències que, casualment, deriven gran part del seu capital allà mateix.
Organitzacions no governamentals s’han atrevit a donar dades, com que l’evasió fiscal acumula una quarta part de la riquesa del món, que podria ascendir fins a més de 250 milions de dòlars.
Aquests paradisos van començar a créixer desmesuradament en els anys 80, però sembla que ja els ha arribat el moment en què comencen a molestar les grans economies, perquè resulta que ara "priven els governs de liquiditat suficient per desenvolupar les seves infraestructures i erosionen la confiança del ciutadà", segons apuntà l’OCDE.
Seguint aquesta línia, fa unes setmanes començaven a accentuar-se les pressions perquè països com Suïssa i Liechtenstein obrissin el "secret de sumari" de les seves riqueses.
Ara, la llista és una mesura més, tot i que molts analistes l’han qualificada de "molt de renou per a no-res".
Sigui com sigui, alguns d’aquests països ja han posat el crit al cel, com és el cas de Suïssa, que ahir lamentà estar-hi inclosa i reiterà que no és certa aquesta manca de "respecte als estàndards internacionals" en matèria fiscal.
Així s’expressà el ministre de Finances, Hans Rudolf Mertz, qui criticà la manera en què s’ha fet aquesta distinció entre uns i altres perquè, segons afirmà, Berna "sempre s’ha mostrat disposada a la cooperació i al diàleg".
Per l’altra "ovella negra", Luxemburg, aquest llistat és simplement un frau. "Crec que el tractament de certs estats és incomprensible", va dir el seu primer ministre i ministre de Finances, Jean-Claude Juncker. "Negociarem els acords de doble tributació. Quan facem això, desapareixerem de la llista", precisà.
No només són empresaris
D’altra banda, aquests doblers acumulats en paradisos fiscals no tan sols procedeixen d’empreses i particulars milionaris, com es podria pensar. Així, Oxfam Internacional calcula que els països en via de desenvolupament perden cada any devers 94.000 milions d’euros en aquestes destinacions.
Aquestes pèrdues superen àmpliament els aproximadament 78.000 milions d’euros d’ajuda internacional que reben anualment els països del tercer món.
De qualsevol manera, s’haurà de veure quines seran les mesures que permetran afavorir la suposada transparència d’aquestes economies "embrutades" i si realment l’efecte aconseguit contribueix a la recuperació econòmica.