Els nord-americans, que tenen una atracció fatal per rebatiar tots els fenòmens socials, ja l'anomenen single. Europa, malgrat un cert antiamericanisme que s'hi destil·la, ja s'ha apropiat el terme. Tanmateix, no és cap novetat. Un single és una persona sense parella, és a dir, fadrina.
Ara bé, aquesta paraula té unes connotacions sociològiques que remeten a l'atomització de les famílies. De fet, el segle XXI s'està caracteritzant per la creació de llars unifamiliars, un trencament amb el paradigma de la parella (home i dona) amb fills.
Tant és així que les persones que viuen soles són ja prop de 8 milions a l'Estat espanyol, segons la darrera enquesta de població de l'INE. Per tant, representen el 18% de les llars. Ja siguin joves independitzats, adults fadrins, divorciats o vidus, aquest perfil de client ha esdevingut un atractiu segment de mercat per a les empreses.
Per què? Una primera raó apunta que el poder adquisitiu d'aquell que no té persones dependents al seu càrrec (fills, gent gran o individus amb alguna minusvalidesa) és més alt.
Seguint així els canvis de la societat, el màrqueting ha diferenciat una necessitat d'aquest sector poblacional: productes d'una mida i d'una quantitat adreçades al consum immediat. Per ventura l'exemple més clar és el de la llet. Cada bric oferia fins ara un litre de líquid, malgrat que aquest és un aliment perible i en moltes ocasions el single no és capaç de beure tot el contingut en el parell de dies que dura la llet un cop oberta.
Tot i que sembli sorprenent, no fou fins l'any 2008 quan l'empresa Lauki començà a fabricar-ne un envàs de mig litre. El seu lema: "A la fi, una llet a la teva mesura". Des de la companyia asseguren que tenen al davant un segment de mercat "molt interessant". Evidentment, els compensa assumir-ne noves despeses de creació perquè a la llarga ho amortitzaran. Això sí, el bric petit surt, proporcionalment, un 10% més car que el d'un litre.
Hacendado és una altra de les companyies que s'han animat a produir envasos petits d'aquest producte de consum quotidià. En el seu cas, aposten per brics de 200 mil·lilitres i s'adrecen en concret a la llet amb calci.
El preu per litre també és un poc més elevat que el de la compra habitual. Ara bé, el single s'estima més pagar que no haver de llançar la llet en mal estat. És la consciència singlera.
D'altra banda, això mateix es pot assenyalar d'una botella de vi. La persona té ganes de beure'n una copeta o dues, però no tota l'ampolla. Tanmateix, allò més probable és que el líquid s'oxidi abans de prendre'n un poquet més un altre dia. De fet, la llista d'aliments que segueixen aquesta lògica és infinita. L'estratègia principal és minvar les racions: fer per al producte un embalatge individual, també anomenat "monodosi".
D'això existeix un precedent a la mateixa illa de Mallorca. Es tracta de Sandy, un tipus de síndria petita i sense pinyols que Agroilla comercialitzava mitjançant algunes grans superfícies.
Dins del concepte de single, però, s'amaguen altres subcategories, com ara els joves recentment emancipats. Els experts en màrqueting els qualifiquen de "marquistes" perquè no es fixen tant en el preu, sinó en allò que els fa ganes prendre. De fet, el single jove frega el grup hedonista i capritxós. Per això, la seva cistella és plena de productes de preparació fàcil o directament precuinats. Altres compres estrella d'aquests individus són les llaunes de conserves, els llegums en pot de vidre i, és clar, tot allò que es pugui picar entre hores.
La següent divisió és la dels silver (45-65 anys). La seva característica és que cerquen menjar gairebé llest per ser consumit però amb un punt gurmet. Per això, poden pagar un extra a canvi de sentir que mengen un aliment més exòtic o elaborat i necessiten, evidentment, productes que no els "vinguin grans". Així, fugen de tota etiqueta que soni a "familiar".
Guiada precisament per aquesta lògica, l'empresa Eroski decidí l'any 2008 crear un supermercat específic per aquesta audiència útil. Els dos centres pilot, a Bilbao i Zornotza (Biscaia), foren batiats com Eroski Merca i es distingeixen per oferir els mateixos aliments en petites unitats.
Els productes de carnisseria, peixateria i fruiteria, a més a més, sempre es venen a pes. Així, el fet de comprar només una tomàtiga no és cap problema.