Faràs vaga el proper dimecres dia 29? Aquesta potser és una de les preguntes que els treballadors s'han plantejat en les darreres setmanes. De ben segur que n'hi ha molts que ja ho tenen clar des que els sindicats varen fer oficial la convocatòria de vaga, el passat mes de juny. Contràriament, d'altres s'hauran acabat de decidir aquest mes de setembre, quan els sindicats han engegat tota la maquinària per mobilitzar els treballadors.
Aquest diari ha volgut saber l'opinió d'algunes persones conegudes de la societat illenca, si bé la feina d'alguns d'ells no es pot emmarcar dins el gran nombre de treballadors "afectats" directament per la reforma general aprovada recentment.
Suport extern
Aquest és el cas de Guillem Feliu, capellà i rector de Santa Margalida. "Crec que el meu testimoni no té massa sentit", assenyalà Feliu, a qui el decret del Govern de Rodríguez Zapatero no afecta. Amb tot, el rector manifestà el seu suport a l'obrer. "Sempre estarem a favor dels més dèbils i dels més humils", sentencià. En una línia similar es pronuncià l'escriptora Antònia Vicens. Tot i que no es manifestà en nom de tot el gremi, sí que mostrà el suport "cap als més dèbils que sempre hem demostrat els escriptors". Sobre el decret, Vicens considera que si bé "és necessària una reforma laboral", aquesta "ha de protegir l'obrer, que és el més perjudicat".
Per la seva banda, Tomeu Martí, coordinador de l'Obra Cultural Balear (OCB), i Macià Blázquez, president del GOB, sí que se sumaran a la convocatòria de vaga de dimecres. Per Martí, adherir-se a l'aturada "és la manera que el Govern central prengui nota de les mesures que ha impulsat". Unes mesures que, segons afirma, "estan dirigides a reforçar la classe alta i a empobrir la mitjana".
Macià Blázquez, que s'adherí al manifest de vaga del moviment ecologista, creu que també s'ha de lluitar contra la "crisi social i econòmica". Una crisi que "en certa manera vivim arran de la bombolla urbanística dels darrers anys", que "ha fet malbé l'ecologia i l'economia". "Resoldre aquesta situació mitjançant la reforma aprovada, és una equivocació", sentencià Blázquez.
A fer feina
D'altres, en canvi, dimecres aniran a fer feina com qualsevol altre dia. Aquest és el cas de la rectora de la UIB, Montserrat Casas. Amb tot, considera que la vaga "és un dret constitucional, tot i que el moment econòmic i social en què ens trobam no és adequat per plantejar-la". Malgrat això, Casas sosté que "el que és cert és que s'hauria d'intentar evitar que les reduccions salarials afectassin les rendes més poc afavorides".
Pels responsables de les bodegues tampoc no és un bon moment per aturar-se. "La convocatòria de vaga ens agafa en plena verema, que només dura quinze dies", explicava Ramon Servalls, director de Macià Batle. Tanmateix, Servalls reconegué: "La nostra feina depèn dels pagesos, de si vénen a fer feina o no". El dissenyador Tolo Crespí, per la seva banda, fa comptes de fer feina; i el propietari del Bluesville també té pensat obrir el local, com qualsevol altre dia. El cuiner Koldo Royo, en canvi, no s'ho ha hagut de plantejar, ja que dimecres és el dia de la setmana que té tancat per descans del personal.
Tampoc l'advocat Josep de Luis se sumarà a la vaga. El misser explicà que no ha fet mai vaga i que dimecres farà feina com un dia qualsevol. De fet, des del Col·legi d'Advocats no s'ha adoptat una decisió conjunta, de manera que cadascú farà el que trobi oportú.
Estudi
En qualsevol cas, fins dimecres no es coneixerà l'efecte de la convocatòria i el resultat del seguiment de l'aturada. És possible que alguns dels funcionaris que ja van secundar la vaga de treballadors públics no en tornin a fer, per no perdre un dia de sou. I també és possible que els treballadors que no gosen no anar a la feina se sumin només a les manifestacions de l'horabaixa, per mostrar així el seu rebuig cap a les mesures de Zapatero.